La castanya él fruit del castanyer (Castanea sativa Mill), del gaztañondo en basc, del castanheiro en gallec i del chestnut en anglès, pertany a la família de les fagàcies (faig i roure) que es caracteritzen per presentar gran quantitat de tanins.

És l’arbre de l’esperança, dels canvis evolutius i dels nous horitzons davant les dificultats de la vida. És originària de Turquia i s’ha estès al llarg del temps a tot Europa, l’Àfrica, Amèrica i Àsia. El seu nom prové de la ciutat romana Kastana.

El metge alemany W. Heupke deia que «les castanyes són els petits pans que ens proporciona la natura». En la seva composició trobem proteïnes(2,42%), greixos (2,26%), absència de colesterol, hidrats de carbó (37,4%), sacarosa, glucosa, midó, fibra (8,1%), pectina, aigua (50-16%), sals minerals (potassi, calci, magnesi, fòsfor, sodi, ferro, zinc), vitamines (A, B, C i E), matèria tànica (9%), àcid castanotànic (16%), gàl·lic, el·làgic, bioflavonoides, quercetina, resina i saponòsids.

Les castanyes tenen un efecte estimulant sobre el creixement en general i dels ossos en particular així com sobre la producció de llet materna. Són bones per preservar la memòria, per disminuir la sensació de depressió, per millorar la insuficiència venosa en cas de morenes o flebitis, per alleugerir el dolor reumàtic, per eliminar l’àcid úric i per donar energia en situacions de cansament físic i o mental. Hi ha una dita que diu: «Les castanyes en decocció, a la tardor i a l’hivern, espanten la depressió».

L’escorça i les fulles de l’arbre actuen com a astringent en les diarrees, en les inflamacions de la boca i en les inflamacions de pròstata. La castanya serà més fàcil de digerir si fem una decocció a foc lent durant 30 o 60 minuts, juntament amb comí, fonoll o farigola. La castanya tant crua com torrada pot ser indigesta, pot generar ventositats (pets), mal de cap i/o restrenyiment. Cal mastegar-la molt bé.

Decocció de l’escorça i de les fulles de castanyer

Es prepara en una olla 1 litre d’aigua amb 20 g d’escorça i de fulles de castanyer. Que bulli durant 15 minuts. Filtrem la decocció i l’endolcim amb una mica de mel. En prenem de manera continuada durant tot el dia.

De gran utilitat contra la diarrea. També podem fer gargarismes o glopejos amb aquesta decocció, però sense endolcir-la, en cas d’inflamació del coll, de la boca i de les dents.

Infusió de fulles de castanyer

Es prepara en una olla 1 litre d’aigua amb 20 g de fulles de castanyer. Que bulli durant 15 minuts. Filtrem la decocció i l’endolcim amb una mica de mel. En prenem mig got, 3 o 4 vegades al dia.

De gran utilitat quan patim una tos descontrolada.

Decocció de castanyes

Es prepara en una olla ½ litre d’aigua amb 15 castanyes fresques tallades lleugerament. Que bulli a foc lent durant 30 minuts, i que no hi falti aigua. Cal menjar les castanyes al llarg del dia.

De gran utilitat per a les persones amb problemes de memòria i de tristesa.

Infusió de la closca de les castanyes

Es prepara en una olla 1 litre d’aigua amb 20 g de closca de castanya. Que bulli durant 15 minuts. Filtrem la cocció resultant. En prenem sovint al llarg del dia.

D’utilitat per a les persones afectades d’acidesa d’estómac i de gastritis.

Saquet de castanyes

Podem ficar en un saquet de lli o de cotó 30 o 40 castanyes fresques. Es col·loca el saquet sota el coixí del llit durant tota la temporada de manera permanent fins que s’assequin les castanyes. També podem col·locar sota el coixí 8 o 10 castanyes.

D’utilitat per a les persones amb dolor reumàtic, amb cansament i amb tristesa.

Castanyes a la butxaca

S’agafen 4 o 5 castanyes fresques i es fiquen a la butxaca durant tot el dia. Cada dia es poden renovar.

D’utilitat per a les persones amb morenes i inflamació de la pròstata.

Puré de castanyes

Es prepara en una olla ½ litre de llet vegetal o d’aigua amb 50 castanyes fresques pelades. Que bulli a foc lent 30 minuts, que no hi falti llet o aigua. Es pot afegir en la cocció comí, fonoll o farigola. S’aixafen en un morter i s’hi pot afegir mel.

De gran utilitat per a les persones en període creixement, amb descalcificació dels ossos i en període d’alletament.

Xavier Uriarte Llorente és metge, membre de la Lliga per a la Llibertat de Vacunació (LLV),
autor de diversos llibres i col·laborador en les activitats culturals de Can Ninetes