A la portada de La Vanguardia d’aquest 8 de desembre: Los okupas controlan 300 casas en el área de BCN. Ho analitzen com una mala noticia. Es parla, als titulars, de lista negra de inmuebles que acumulan quejas, de zonas tomadas, de club de indeseados.

A l’article es destaquen les molèsties que aquestes cases provoquen al veïnat. Es fa una llista, casa per casa, de les queixes dels veïns al 2006, suposo que deuen ser trucades de particulars a la guàrdia urbana. La 1a de la llista és la casa La Muerte, que acumula 35 queixes; la 2a era Kasi Kasa, ara ja derruïda i on hi ha un solar segurament per edificar, amb 18 queixes; el 3r i 4t lloc -respectivament, però empatats- hi ha La Sala Bahia i el Casal Popular del Guinardó, amb 17. Ja lluny d’aquestes queden la resta de cases fins arribar a la 20a, Can Farigola, empatada amb 1 queixa amb la número 18, Vila Vila Kula, i la 19, Kan Fakin Faker.

És de tots coneguda la serietat de La Vanguardia quan elabora les seves informacions. Jo, com a lector habitual d’aquest i altres diaris, ho certifico. Per tant, farem servir aquesta informació.

El total de queixes veïnals en la llista elaborada per La Vanguardia és de 170, per a les 20 cases que en tenen. Això fa que dividint el nombre de queixes pel nombre de cases ens surti una mitjana de 8,5 queixes per casa de la llista. Moltes d’aquestes són locals socials on -com també diu el diari- s’hi fan tallers (de cuina, de reparació de bicicletes, de malabars i, fins i tot, de soldadura), teatre, actuacions musicals, xerrades, projeccions de pel·lícules i sopars vegetarians. Són locals públics on la gent pot entrar lliurement.

Si els periodistes que han escrit l’article comparessin aquesta mitjana amb la que sortiria de les queixes a locals públics, d’oci i serveis en el conjunt de la ciutat de Barcelona, segurament es trobarien amb un tant per cent més o menys igual de queixes per local.

Anant més enllà, si dividim el número de queixes (170) entre les cases ocupades que La Vanguardia estima a BCN (200), ens surt una mitjana de 0,85 queixes per edifici ocupat. I si tenim en compte que 4 cases acumulen 87 queixes, ens quedaria per a la resta (196) un average de queixa de 0,42. No es pot dir que sigui un nombre elevat.

Els números canten

El titulars són alarmistes i no es corresponen a la realitat social que hi ha darrera el fenomen de l’ocupació. L’especulació immobiliària i el dret a la propietat privada topen de front amb el dret universal a l’habitatge reconegut a la Constitució -gairebé a la trentena d’edat- i que mai cap govern s’ha ocupat de que es fes efectiu.

La societat de consum ens obliga a comprar i treballar per guanyar diners, per seguir comprant coses que no necessitem i que tampoc ens fan més feliços. Qui vol sortir d’aquesta roda ho té difícil. Els okupes ho intenten.

Els que busquen una via alternativa al sistema per viure un tipus de vida més d’acord amb les seves idees i principis sempre es trobaran de front amb els prosistema, que escriuen les seves opinions als diaris darrera dels anuncis d’oferta immobiliària.

Sort que la culpa de tot es del conseller Saura!