|
Ha estat una setmana de molta tensió a. S’anava a organitzar un acte atípic en un Centre cívic. Ningú tenia experiència en com projectar un partit emès per tv. Fins al matí del mateix dia no es van solucionar els problemes tècnics. Tots alhora van col·laborar: els treballadors del Centre cívic, el mateix director, socis de l’Associació de Veïns, l’Anna -de la Cafeteria- desesperada per com faria tants d’entrepans… però, finalment -entre tots i en xarxa- tot va estar a punt… com el Barça. Sense reunions ni programacions, només amb l’esforç i les ganes de que tot funcionés i -sobretot- amb les ganes de passar-ho bé.
La nit del passat dimecres -27 de maig- en una sala totalment plena (i sense fum!) vam viure una nit màgica al costat de veïns joves i grans; al costat dels treballadors del Centre cívic, dels Serveis Socials; dels membres de les entitats eugenienques; de l’Anna de la cafeteria, de la Mercè, dels Xirois, del Marc -el poli i veí del barri-, de l’Herrero, del Salva, de la Melània, de l’Emili, del Miquel, de l’eufòrica Sandra, del Dani, de la Carolina, de l’Araceli, de l’entusiasta César, de la gent del Club d’Escacs, de la nostra educadora Fani, i… tants que em deixo… Crec que és bo tenir aquests moments d’alegria perquè la vida no sigui tan seriosa, ni tan problemàtica, ni amb tanta crisi, ni amb tanta reunió, ni amb tanta avaluació…
Vaig sentir-me a part d’un poble-barri que sap compartir aquests moments d’alegria i convivència. A més -per a mi, personalment- va tenir un plus més d’emoció ja que la meva mare, Rosa, morta feia quatre dies, era una gran culé i -a cada gol del Barça- el meu pensament s’anava cap a ella, que ho devia estar disfrutant des d’un altre lloc.
I, després, les vacances… i, al setembre, la Festa Major de. Hem d’agafar forces perquè ens esperen dies amb molta feina, hem de donar canya amb les obres endarrerires del Pla de barris i viles, amb la reconstrucció del , amb la neteja, amb…
Visca el Barça i visca
Ramon Macaya Bou és el president de l’AV