A mesura que et fas gran i mentre el temps se t’endu fins a coves mai trepitjades, de sobte a algú se li acut fer un referèndum sobre la independència dels catalans. Aleshores, t’adones d’una qüestió senzilla, tothom pot palesar una idea o un rebuig a aquesta idea. Qui ens avisava del perill de tornar a una segona Guerra Civil, Fraga, Solé Tura i els pares de la Constitució espanyola, era ser fals, una mentida enorme. Els catalans tenim por perquè es n’alimentem des de fa temps. La realitat és que el PP fa la feina bruta al PSOE -Tribunal Constitucional.

Votem a favor de la independència. En el vot per la independència, però, hi ha el substrat de la República, d’una manera d’entendre l’organització social des d’un punt de vista laic i de sentit comú. Als cadàvers republicans trigarem anys a recollir-los. Hi ha polítics que no els agrada res d’això, mai no han estat republicans: ni els socialistes, ni Convergència ni Unió i, encara menys, el PCE i Iniciativa. Tots han estat anticatalans, aquesta és la força que encara els uneix.

A principis de millenni comença una batalla real. Els moros ni tant sols són d’enemics, els desclassats d’última generació -com els gitanos i en aquest cas els romanesos- sí. Els gitanos romanesos, delinqueixin o no, no faran un atracament a les arques públiques com els que han fet Millet o Matas -delinqüents blancs, caucàsics i amb pedigrí. Per altra banda, als immigrats sense papers, i als que els tenen, per primera vegada se’ls ha donat l’oportunitat de votar, de sentir-se, encara que fos durant un moment, ciutadans. La dreta no necessita fer campanyes, la dreta, des de CiU fins al PSOE -a Espanya fa temps que no hi ha esquerra- acabarà legislant en contra de l’immigrant. Llavors esclatarà l’ou de la serp. Goebels va ser un mestre de la propaganda, d’aquesta propaganda clàssica i perfectament perfilada n’arribarà el desconcert i la força d’un grup que fins ara encara no era ningú, però que, gràcies a obscures maniobres, se li dóna vida: el feixisme pur i dur. Sorgirà un líder d’aquest rovell. Els politics catalans n’han fet categoria de la por. Vam recuperar les institucions, ara bé, encara no ho hem vist tot, tot vol dir que el PP acabarà pactant amb el PSOE-PSC. La realitat unes vegades és trista; unes altres, és pitjor. Des de fa quaranta anys que ho sabem.

Jordi Arbonès (Nif) per a eldimoni.com