Treballar en un festiu al diari, encara que sembli que la cosa és tranquil·la, sovint es complica. Cal reaccionar, prendre decisions ràpides amb poca gent i sense ningú per consultar què s’ha de fer. Si l’has errat, l’endemà sempre hi ha algú que t’ho recorda, i si l’has encertat, ningú et diu res, perquè la teva obligació és fer bé la feina. Ahir al vespre –dia festiu–, quan van trucar a la redacció per comunicar que havia mort la Pepa Bouis, vaig recordar com durant anys ella havia estat al capdavant del diari tots els caps de setmana. Com li agradava manar! Disfrutava treballant els caps de setmana. La Pepa sempre va estar vinculada al diari. El seu Punt que fa poques setmanes encara deia que s’estimava tant. La primera imatge que en tinc, d’ella, és d’una joveneta que el 1979 corria per la redacció del Punt·Diari al carrer Joaquim Vayreda, amb aquell somriure tan seu. Encara sembla que sento aquella seva salutació habitual: “Hola, carinyo!” [El Punt Avui]