![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Plou. Moltíssim. Plou pluja immensa, infinita, sorollosa, escandalosa, sobre el zinc de la teulada de la casa. Avui la nit és fa pluja i viceversa. Una nit-pluja més que càlida, caribenca, oprimida, negra. Nit segurament filla putativa d’aquell primer esclau africà que procedent de la península ibèrica arribà a Nicaragua el 1523 amb l’expedició de Gil González Dávila qui l’havia comprat per tres-centes monedes de plata de l’època. Pluja de les llàgrimes d’aquell primer esclau africà i anònim com els seus germans inclosos irremeiablement en la cèdula expedida per la reina el 1531 ordenant al governador nicaragüenc que permeti al llicenciat Francisco de Castañeda “sacar a vender sus yeguas, caballos, esclavos y otros ganados…”. Prop de cinc segles després de l’arribada d’aquests primers negres ladinos, batejats en la fe catòlica, i després de successius imperis i plans per, suposadament, civilitzar autòctons i nouvinguts assimilats, la infàmia de l’exclusió, de l’explotació, continua intacta en aquesta nit-pluja de Kukra.
Fa poc -12 de març d’enguany- el govern autonòmic de la costa carib sud nicaragüenca, aprovà el Projecte empresarial Eco Planet Bamboo consistent “en la siembra, corte y procesamiento para la confección de productos tablar entre otros derivados del bamboo, en Río Siquia municipio de el Rama RAAS y en Río Kama municipio de Kukra Hill RAAS”. Aquesta empresa no només canvia el paisatge d’una part de la plana propera a Kukra Hill, gairebé monogràficament destinada a la producció de palma africana diversificant les fonts d’ocupació industrial de la població agermanada amb els pobles de Quart i el Prat de Llobregat sinó que inicia també una experiència insòlita a Nicaragua i arreu: el suport a l’alfabetització de la gent treballadora de l’empresa. Es faciliten locals i una hora de la jornada laboral de les persones participants, que ensenyen o aprenen, remunerada com si fos treballada i es demana la col·laboració tècnica de l’AEPCFA (Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador) que proporciona els equips i materials didàctics del Yo, sí puedo, les capacitacions tècniques, la mobilització del jovent de les comunitats implicades i la participació de les brigades universitàries. I, així, algunes persones descendents d’aquells primers kukras originaris, espanyols, negres ladinos, xinesos, mulats, mestissos i tota l’extensa diversitat ètnica que anirà conformant el mapa humà actual de Kukra Hill comencen a aprendre a llegir i escriure obrint una històrica porta a la Cultura amb majúscula i convertint, com diu l’Himne de l’alfabetització, “la oscurana -de la nit-pluja de Kukra- en claridad”.
Dimecres -8 d’agost-, 03.00 pm. A la seu de l’empresa coneguda popularment com Nica Bamboo es celebra la primera promoció de treballadors alfabetitzats i d’algunes persones més alfabetitzades en punts de comunitats properes. Acompanyades per les notes d’un fragment de l’òpera Aida de Verdi, les parelles d’alfabetitzat/da i acompanyant caminen solemnes i emocionats cap al fons de la sala on recolliran el diploma que acredita que ja saben llegir i escriure, que mai hauran de tacar-se de tinta el dit gros per signar un paper humiliats i avergonyits de la seva condició. Parlaments, abraçades, refrigeri, alegria, tornada a Kukra… Marxa la tarda amb nosaltres i amb una evident parsimònia comença a envoltar-nos una nit que acaba de deixar la pluja a Bluefields i avui ens regala un cel prenyat d’estrelles, lluminós, que ens convida a somriure i somiar. L’esperança ens fa una abraçada, ens xiuxiueja un impecable bona nit i ens recorda una vegada més que alfabetització és revolució.
> «La revolución tiene todas las vocales» (1)
Sebas Parra és veí de la de Ter i corresponsal d’eldimoni.com a Nicaragua