![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Les paraules se les endú el vent. Mentida! La tele és una caixa tonta. Mentida! A internet tot és virtual. Mentida, també!
Els que així qualifiquen la ràdio, la televisió o la xarxa són uns curts de mires. Sebas Parra & Joan Colomer varen ser els primers a creure en la potència de les ones hertzianes i van participar des de l’inici en les emissions de Ràdio Salt, allà per la dècada dels vuitanta, difonent els valors que l’Escola d’adults de Salt impartia, quan Sunyer ens acollia. L’espai setmanal L’hora del pati, editat per l’Escola, servia per tractar el temari del curs o els temes d’actualitat sense escarafalls. Una mena d’universitat a distància (com feien a Ràdio-3 i no ha sabut fer tota la nostrada Catalunya Ràdio). Convidar a la ràdio local alumnes o col·laboradors de l’Escola, l’alcalde o responsables de serveis municipals amb la més absoluta normalitat, varen fer que Ràdio Salt es tintés de la proximitat que aquest duet impregna.
Parra & Colomer i Caballé són els que millor han sabut esprémer l’atractiu pedagògic de les imatges en vídeo o DVD (el Yo sí puedo n’és l’exemple més recent). Parra & Colomer també saben -per mestres- que internet no és el futur, és la realitat… i El -per vell- els fa costat. Parra & Colomer, si s’ho proposessin, també podrien ser una parella de pel·lícula. Basada en fets reals, el guió ja el tindrien. Però El està convençut que no el porten a la gran pantalla perquè no resultaria creïble, perquè ¿qui pot creure’s que un directordelsserveisterritorialsd’educacioagironad’ungoverncatalanistaid’esquerres utilitzi el fax per fer valer la seva autoritat? El, que té memòria per al que vol i selectiva, recorda aquí aquella anècdota que explicava Lola Flores quan, trobant-se en un restaurant, un ministre de Franco que sopava unes taules més enllà va ordenar un lacai que indiqués a la Faraona que anés a saludar-lo. La Flores s’hi va negar. El feixista va exclamar allò tan baix del «vostè no sap amb qui està parlant!». Lola va afinar: «És de vostè de qui no es recordarà ningú quan salti de la cadira».
eldimoni.com, que va néixer del paper el 1981, ha tingut la gran sort de ser veí de Parra & Colomer al llarg de la seva presència terrenal i ha gaudit i ha après amb la manera de fer i comunicar d’aquesta parella de fet i dels drets. Gràcies en nom de la ràdio local, de les imatges properes i d’internet que ens acosta.
Ah! Els eugenials Parra & Colomer també saben fer llibres! Un d’ells -el més recent- el tenim a les mans, Escola d’adults de Salt. 30 anys al servei del poble. Salt, 1976-2006.
El [eldimoni.com] periòdic eugenienc