Aquests dies -fins al passat 25 d’abril- hi ha oberta a la Casa de Cultura de Girona l’exposició El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines (1900-1936), comissariada per l’historiador Enric Pujol i amb un disseny de l’artista Marcel Dalmau. La mostra té un notable interès i una brillant presentació, i està pensada perquè tothom pugui entendre-la, fins i tot aquelles persones que no coneixen res o molt poca cosa del tema que s’hi tracta. L’exposició es basa en els resultats d’una extensa investigació, pionera pel seu abast i pel seu caràcter, en què han participat una trentena d’especialistes de tot Catalunya i que es recull en un llibre/catàleg de prop de tres-centes pàgines on també hi ha abundant material gràfic^*.

Aquesta és una iniciativa que pretén acostar a la ciutadania una història i una cultura política -la del republicanisme-, que havia estat fortament arrelada al nostre país, fins al punt d’esdevenir-hi hegemònica. El cop feixista i la llarga dictadura franquista van pretendre esborrar tots els rastres d’aquell llegat, sigui amb l’extermini físic de milers de persones com amb tota mena de repressions, silenciaments i tergiversacions.

La nova situació que va comportar la restauració de la monarquia borbònica, en un procés de transició fortament condicionat i limitat per l’exèrcit espanyol, els aparells de dominació estatals i els interessos de grans grups econòmics, tampoc no ha facilitat la coneixença i la difusió pública de la tradició republicana, ja que aquesta no deixa de ser vista pels actuals grups detentors del poder com una referencialitat antitètica a la forma d’estat vigent. Cal no oblidar, per exemple, que en les primeres eleccions després del franquisme es va impedir que es presentessin tant les candidatures explícitament republicanes com les explícitament independentistes. Ha estat, en bona part, gràcies al creixement i la consolidació política que ha experimentat en aquests darrers anys el republicanisme independentista a Catalunya que projectes expositius com el que avui ressenyem comencen a ser possibles.

Un aspecte molt important que l’exposició i el catàleg tracten abastament és el fet que el republicanisme no afecta solament la forma de governació, sinó que engloba un ampli conjunt d’idees i valors (democràcia política, justícia social, igualtat de gènere, progrés tècnic i científic, educació de la ciutadania, etc.) que li donen la seva particular fesomia. Precisament, en els darrers anys, s’ha consolidat internacionalment un fèrtil corrent de pensament, conegut com a nou republicanisme o humanisme cívic, amb noms com Philip Pettit o Maurizio Viroli, que ha actualitzat aquesta tradició política i ha entrat en diàleg creatiu amb opcions liberals, socialistes o de democràcia radical.

El jove Dalí, Bertrana, De Palol, Aguilera, Rahola

L’exposició i la recerca historiogràfica que l’acompanya permeten veure que el republicanisme no fou un simple episodi dels anys trenta, sinó que venia de molt enrere i que era l’expressió d’un vast, complex i persistent moviment ben arrelat socialment entre amplis sectors de les capes mitjanes i les classes populars. En el terreny artístic i cultural, també s’evidencia que el republicanisme, en les seves diverses tendències, va ser el corrent politicoideològic on es va adscriure bona part de la intel·lectualitat gironina més significada. Noms com els del jove Salvador Dalí, Prudenci Bertrana, Miquel de Palol, Josep Aguilera o Carles Rahola deixen constància d’aquest fet.

Per tot plegat, ens permetem recomanar a tots els lectors i lectores d’El Dimoni que visitin aquesta mostra, que en els propers mesos es traslladarà a diverses poblacions de les nostres comarques per acabar el seu recorregut al barceloní Museu d’Història de Catalunya.

Narcís Selles és veí del Güell, filòleg i historiador de l’art

^*El llibre té tres grans apartats. El primer, presenta l’evolució del republicanisme català, amb aportacions d’Anna Sallés, Pere Gabriel, Albert Balcells, Josep M. Roig i Rossich, Àngel Duarte o Francesc Bonamusa, entre d’altres. El segon, tracta el republicanisme a les comarques de Girona, amb estudis sobre la premsa republicana comarcal (Anna Teixidor), el moviment obrer (Xavier Díez), el sindicalisme agrari (Pere Bosch), la maçoneria (Josep Clara), la renovació pedagògica (Salomó Marquès), la ciència i la tècnica (Marià Baig), l’arquitectura (Gemma Domènech) o l’art (Narcís Selles). I el darrer, estudia el moviment comarca per comarca: Alt Empordà (Albert Testart), Baix Empordà (Jordi Gaitx), Cerdanya (Òscar Jané), Garrotxa (Jordi Pujiula), Gironès (Xavier Díez), Pla de l’Estany (Jordi Gallofrè), Ripollès (Sofia Castillo) i La Selva (Josep Maymí). L’exposició també incorpora un reportatge fílmic de Gerard Bagué on apareixen diversos testimonis dels anys de la República.