Amics de la Unesco de Girona inicia la commemoració del seu 25è aniversari. Va ser el 30 de maig de 1985 quan un grup de gironins format per Maria Antònia Barbero, Joaquim Bauxell, Joan Carreres, Antoni Domènech, Francesc Ferrer, Josep Maria Llauger, Josep Maria Marquès, Montserrat Pumarola i Carles Vivó feia constar en acta la seva voluntat de crear un Club d’Amics de la Unesco de Girona. L’objectiu era –i continua sent– treballar per fer conèixer els ideals i els programes de la Unesco a casa nostra i alhora difondre la llengua i la cultura catalana arreu.

El grup gironí va estar animat i aconsellat en tot moment per Josep Martínez de Foix, des de la degana de les associacions Unesco de l’Estat, el Club de Barcelona fundat l’any 1960. Martínez de Foix va ser el primer president de la Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco (FCACU) i un dels impulsors de la FEACU, la federació europea.

Des de sempre, a Catalunya hi ha hagut una sensibilitat especial vers l’Organització de Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco). L’any 1984 es creava el Centre Unesco de Catalunya amb Felix Marti al capdavant.

Poc temps desprès, el moviment de les Escoles Associades a la Unesco s’implantava a Catalunya sent l’institut Santiago Sobrequés de Girona un dels primers a formar-ne part. L’any 1989 es va crear la primera càtedra Unesco del món, la de Mètodes numèrics de la Universitat Politècnica de Catalunya. Més tard, el 1995 es formava el Grup de Biblioteques Unesco. Tots plegats amb els mateixos objectius, però cadascú des del seu àmbit de treball, conformen el que anomenen la xarxa civil Unesco. A Girona la xarxa consta de dues càtedres, cinc escoles, una biblioteca i la nostra associació. En d’altres poblacions gironines –Santa Coloma de Farners, Roses, Salt, Palafrugell, Tossa, Olot, Maçanet de la Selva, Vidreres– hi trobem totes o algunes d’aquestes branques.

Però tornem al nostre aniversari. Que hem fet al llarg d’aquests 25 anys? La nostra associació ha desplegat la seva activitat, bàsicament, a l’entorn dels àmbits cultura i educació, duent a terme conferencies, exposicions, presentacions de llibres, sortides culturals, congressos, etc.

L’any 1991 en col·laboració amb les Escoles Unesco de la ciutat es va iniciar el camí de la cooperació, però va ser l’any 1997, quan ens vam estrenar amb els projectes de cooperació- solidaritat amb el suport del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Girona. Des de llavors ençà, esperem haver contribuït a millorar aspectes educatius i socials de Segundo Montes (El Salvador) amb el projecte Un llibre, un amic; de Kosova, amb El dret a l’educació i de Merzuga (Marroc) amb Un gra de sorra, la rehabilitació d’un canal de rec i actualment amb un projecte adreçat a les dones i als infants. No hem oblidat, però, la sensibilització ciutadana entorn els temes mes importants dels nostres temps, va ser així com vam organitzar l’Abracada per un envelliment actiu, l’Observatori Local de Cultura de Pau (OLCP), les activitats entorn els Reptes del segle XXI i encara estem treballant en la Identitat Bigarrada. I tant com podem ens impliquem en la vida de la ciutat, es per això que vam participar en el Pla d’usos de la Devesa, i continuem atents al que se’n derivarà; hem fet costat als veïns de Santa Eugènia de Ter per tal d’aconseguir recuperar el Pont del Dimoni^*; ens hem preocupat pel futur del viaducte del tren convencional; ens interessa el debat que es generarà entorn dels usos del Modern, etc.

Estem contents d’haver consolidat la majoria de les iniciatives: un concurs artístic i literari que arriba enguany a la 16a convocatòria; el projecte Apadrinem escultures iniciat el curs 2001-2002 a Girona i estes per unes quantes viles; l’elaboració d’una dotzena d’audiovisuals, resultat d’un veritable treball en equip; un cicle de patrimoni industrial amb cinc edicions.

Evidentment mai es té tot. Penso que hi hauria d’haver més implicació dels joves i més suport de les institucions. Pretenem actuar professionalment des del voluntariat i, a voltes, és difícil. Una aliada imprescindible es la poesia, és per això que m’atreveixo a tancar aquest petit balanç amb un vers de Rosa Leveroni, en el 25è aniversari de la seva mort. Vora l’aigua del riu tot ens somreia… Esperem poder continuar treballant a la vora del riu, a la ciutat dels quatre rius i veure que tot ens somriu. [L’Aula · Diari de Girona]

^*> text de la moció aprovada pel ple de l’Ajuntament del 14·09·2010 [pdf, clic aquí]

> avantprojecte: noupontdeldimoni-1357-2010 [pdf]

> justificacions: noupontdeldimoni-justificacions

> text de la moció presentada per les entitats el 17·05·2010 [pdf, clic aquí]