“Sobretot no feu cas del consells, mancats de tot idealisme creador, dels qui passen per la terra sense alçar de tant en tant l’esguard cap als estels i són incapaços de sentir cap mena d’inquietud.”
“Una guspira de passió -¡ de noble i santa passió!- en les coses que estimeu, no hi serà de més. També s’adiu amb la vostra joventut un cert… […]: un cert romanticisme.” (del capítol Forjadors d’un poble, del breviari de Carles Rahola)

La utopia s’ha presentat –sempre i encara avui– amb menyspreu pels qui ostenten el poder i es proclamen propietaris del futur. Acusats de quimèrics, els utòpics han estat els cremats –literalment– de la història i de la videohistòria recent. Han estat lapidats, emparedats i només han vist reconeguts els seus valors i les seves propostes anys (segles, en la majoria dels casos) més tard de la seva mort terrenal. Les traces de la quimera s’han esborrat de la cartografia universal i ha hagut de refugiar-se en el viatge cap a la poesia –pel mar de l’art i l’actitud– davant dels atacs dels poderosos. El vindicadors de la utopia són assenyalats amb l’índex acusador dels codis oficials. Marginats a la perifèria, en ella proclamen que sí és possible la quimera. No fa més mal als usurpadors de l’establert que un boix rauxat somiï despert, albiri noves dreceres i colonitzi un lloc on la utopia il·lumini el dia i la nit.

Del grec oú ‘no’ i tópos ‘lloc’, utopia és el “no-lloc”; aquest és l’origen del mot. La “concepció d’un ideal irrealitzable”, la definició acadèmica. La “concepció imaginària d’un govern ideal”, la darrera accepció del diccionari. Observareu, joves, que no podeu més que rebel·lar-vos, admireu la procacitat de la intel·lectualitat addicte al règim a encasellar l’acció, analitzeu l’origen hel·lènic del nom i no defalliu: no feu cas dels seus consells, mancats de tot idealisme creador. Un “ideal realitzable” continua sent un “ideal” quan aquest assumeix la fita de la concreció? O ha de ser per definició “irrealitzable” per ser considerat com a tal? El “somni” està permès despert? Si la resposta s’allibera de l’estigma de la correcció, de ben segur que la passió us conduirà a apostar per la utopia, rebutjant la comoditat promesa pels conformistes. I encara que us sentiu criminalitzats per la defensa aferrissada dels vostres ideals, no defalliu, la utopia és a tocar. [Nou breviari de ciutadania, edició de CCG Edicions en homenatge a Carles Rahola en el 70è aniversari de la seva execució al Cementiri vell de Girona]