Pep Bou i la bombolla de fum FOTO: TEATREBARCELONA.COM

Tot hauria anat millor si la direcció del Banc d’Espanya o la presidència de la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) o el mateix Ministeri espanyol d’Economia, d’Hisenda o d’Habitatge o, fins i tot, si la regidoria municipal competent amb el tema del totxo (a l’engròs) hagués estat a mans de Pep Bou, el Bufaplanetes. La bombolla generada pels administradors del bé comú no hauria petat. Mai.

Pep Bou sap com tractar una bombolla. D’això no hi ha cap mena de dubte. El seu currículum avala com mantenir sostingudament bombolles de totes les mides, colors i formes poètiques: Bufaplanetes (1982), Sabó, sabó (1990), Ambrossia (2000), Bombolles a la carta (2000), Diàfan (2003), Cèl·lules i plantes (2004), Clar de llunes (2007), Rebufaplanetes (2009), Bereshit. La història més bella del cosmos (2010) i altres produccions (Bubblebou o Clinc! La felicitat en un instant).

Bou podria haver assessorat els responsables de la cosa pública -l’estatal, la nacional i la local-, dir-los que cal generar -prèviament i alhora- una atmosfera prou acollidora i humida per tal que el tel d’aigua sigui prou “sòlid” per permetre jugar amb la bombolla de manera que al seu interior l’univers es mantingui estable i la vida transcorri plàcidament i sigui generosa amb els que l’habiten. No resulta estrany pensar en el globus terràqüi com una gran bombolla que cal cuidar igualitàriament.

La regidora Paneque, de l’Ajuntament de Girona, ens va sorprendre fa uns dies anunciant que s’inicia el protocol per expropiar 29 pisos buits a 12 entitats (bancs i promotores) per destinar-los a lloguer social. Bravo! Ara es quan caldria contractar Bou (la formula de l’assessor seria la idònia, no ve d’un més): l’espectacle ha de continuar, no ha de parar mai.

El Bufaplanetes és capaç de tancar el fum d’una cigarreta (ho hem vist amb aquestes ninetes) dins d’una bombolla i fer que aquesta esdevingui un show vistós per a la distracció d’un públic lliurat amb ganes a l’espectacle de llums i colors que se’ns ofereix: veure dansar una bombolla gairebé immaterial per damunt dels nostres caps no té preu, resulta hipnòtic. I més quan tens l’absoluta seguretat que no petarà, que el fum mai no fugirà: que els fums de la Sareb no s’abaixaran.

Bufaplanetes, com a bo entretenidor, té un catàleg de bombolles per oferir quan la tensió i l’atenció de la platea decreixi. La de Vivendes de Girona, empresa municipal que ja no se sap si és virtual o aparent: la carcassa aturada en el temps del bloc d’habitatges socials de protecció pública que s’havia de bastir en el marc del Pla de Millora Urbana Sector “Mercat de Santa Eugènia” (2005*). Paff?

*Pla de Millora Urbana Sector “Mercat de Santa Eugènia” (juliol de 2005)
“8. Objectius i criteris de la ordenació. La delimitació i definició del sector de PMU té com a objectius: – L’obtenció d’una plaça pública en el sector [futura pl. Leonor Joher]. – La requalificació de part del sòl de la parcel·la del Mercat, com a zona d’eixampla, clau 1.2 per possibilitar el finançament de l’actuació. D’acord amb el previst als arts. 57.3, addicional vuitena i transitòria segona de la LU 2/2002 modificats per la L 10/2004, s’haurà de classificar almenys el 20% i el 10% del sostre residencial com a habitatges de protecció pública i de preu concertat respectivament. – La connexió de la plaça amb els carrers Maçana i Guilleries cap al sud. – La previsió d’un equipament cultural assistencial de barri a la plaça. – L’ordenació de l’edificació que conformarà la façana de la plaça. – La mínima intervenció en l’actual aparcament que ocupa el subsòl del Mercat per permetre l’accés a través seu a l’aparcament de la finca veïna. La major part dels baixos d’aquesta s’han reservat per l’accés a la plaça pel 10 sud, mitjançant el PMU Guilleries aprovat definitivament. La localització d’aquest pas públic fa impossible la situació d’una rampa en el citat solar. – Possibilitar, en el cas que sigui necessari, el reforç de l’estructura de l’aparcament soterrani, necessari pel canvi d’ús sobre rasant.
9. Proposta d’ordenació del PMU “Mercat de Santa Eugènia”. L’objecte del PMU en sòl urbà no consolidat s’ajusta als exposats a l’art. 68.2.a de la LU 2/2002 i queda per tant, afecte a la cessió d’aprofitament i a l’obligació de classificar habitatge de protecció pública.
Atès que l’objecte del PMU s’ajusta als exposats a l’art. 68.2.a de la LU 2/2002, – D’acord amb la modificació de la L 10/2004 de l’art. 43 de la LU 2/2002, serà de cessió obligatòria i gratuïta a l’Ajuntament de Girona, el sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic del sector. – D’acord amb la modificació de la L 10/2004 als arts. 57.3, addicional vuitena i transitòria segona de la LU 2/2002, s’haurà de reservar almenys el 20% i el 10% del sostre residencial com a habitatges de protecció pública i de preu concertat respectivament.”