En Narcís i la Maria van comprar una casa a Girona [a l’avinguda de Sant Narcís, a la Rodona] i mentre esperaven el permís per fer obres i arreglar-se-la al seu gust, una persona s’hi va instal·lar. Ho van denunciar. Mentrestant l’okupa, que, per cert, cobra una paga de 450€ al mes, ha rellogat la casa i el pàrquing; es dóna la circumstància que ara aquesta persona és a la presó per altres delictes i la casa continua ocupada pels rellogats. L’okupa principal diu que qualsevol treballa per 1.000€, ell ja té la seva paga i, a més, fa negoci amb la casa cobrant lloguers.

En Narcís i la Maria continuen pagant l’aigua, la llum, l’IBI i altres despeses i no cedeixen al xantatge, aquesta persona que viu a casa seva els va demanar 15.000€ per marxar.

Reflexions: Com s’ha pogut arribar a aquesta situació en la qual dues persones treballadores, responsables, estalviadores, jubilades, ciutadans exemplars, no puguin viure a casa seva i un estrany aprofitat i de mala conducta els impedeixi poder gaudir de la il·lusió de la seva vida, viure en una casa a Girona a prop de la seva filla i néta.

On són els drets humans de la bona gent? Com s’han de sentir en Narcís i la Maria? Desemparats, impotents, desolats i angoixats. Fins quan no podran disposar d’una casa que és ben seva? Per què davant d’aquestes situacions no s’actua amb contundència i agilitat? Què fa la justicia? Què fan les autoritats?

Per què la societat ho consenteix? Estic preocupada i trista, tan greus són els fets com la manera de resoldre’ls. Per què quan un propietari d’un immoble el vol llogar, se li demanen tantes coses, cèdula d’habitabilitat, escriptures, etc. i un okupa ho pot fer sense cap document acreditatiu de res? Per què no es respecta el que fins ara era intocable, la propietat? On anirem a parar…? Pensem-hi.