Era el primer dia d’abril i semblava que plouria tot el dia, però Can Ninetes i la Marfà estaven plens de gent que anaven amunt i avall: se celebrava la 6a Jornada de Banc del Temps Pont del Dimoni de Santa Eugènia·Sant Narcís. Una jornada on es va recordar que d’altres sistemes són possibles i que també va servir d’homenatge a la recentment desapareguda Núria Terés, una de les propulsores del Banc del Temps del Pont del Dimoni. De la seva bicicleta, Mari Angeles López Zafra en va fer un dibuix i el va vestir amb pedretes. Un dia que coincidia amb moltes altres activitats que es feien a Santa Eugènia de Ter, com per exemple la Botiga al Carrer i l’inici de la 22a Setmana de la Infància i de la Joventut.

El matí començava amb l’actuació de Son-Barri que van escampar la seva música festiva pels carrers: des de les petites parades de la botiga al carrer fins a la sala annexa de la Marfà, on es va fer l’acte institucional d’inauguració de la jornada. Manel Mesquita -editor d’eldimoni.com- va explicar als usuaris dels bancs del temps vinguts de diversos indrets que es trobaven a l’antic poble de Santa Eugènia de Ter. També va indicar que un dels objectius de la jornada era lluitar contra l’anomenada “obsolescència programada” o, dit d’una altra manera, fomentar el costum de reciclar, reparar o reutilitzar els nostres objectes. La mostra de Repair Cafè a la Marfà era un bon exemple d’això. Mesquita també va assenyalar que gràcies a les xerrades de l’any passat a la 5a Jornada de Banc del Temps del Pont del Dimoni, s’hi havia creat una incitava de Cohabitatge per a la gent gran. Després va venir el torn del regidor de l’Ajuntament de Girona, Narcís Sastre, que va explicar una experiència personal: quan estava estudiant a Finlàndia, a Hèlsinki, va descobrir què era un banc del temps. En el seu discurs també va aprofitar per reivindicar la feina de les cooperatives. Marta Casacuberta, directora dels Serveis Territorials de Treball, Afers Socials i Famílies a Girona, va recordar la importància dels bancs del temps com una eina clau per millorar la vida a les comunitats. Finalment, la presidenta del Banc del Temps del Pont del Dimoni, María Belén Álvarez, va explicar que aquest any l’amenaça de pluja havia fet distribuir les activitats de manera diferent de com estaven programades, mentre animava els assistents a participar en el concurs de fotografia que es duria a terme durant tot el dia.

Després va ser l’hora de participar en les múltiples activitats que es feien en els diversos espais de Can Ninetes i la Marfà. En el bar de la Marfà hi havia el Repair Cafè, amb els representants del Repair Café de Madrid, on es podien fer petites reparacions assessorats pels talleristes. Francisco Ortega, de MediaLab Prado, ens va explicar que l’objectiu principal d’un Repair Cafè és “quedar per prendre alguna cosa i arreglar objectes d’ús quotidià”. Però, a més a més, un dels punts clau que ens assenyala Ortega és que “no és tant arreglar, com ensenyar a arreglar”, però sense “suplantar” ni fer “competència deslleial” als qui es dediquen a les reparacions professionalment. També dos o tres socis del Banc del Temps del Pont del Dimoni es van animar a fer repairs com el dedicat a arreglar telèfons mòbils. Mentrestant, et podies fer un massatge a la sala de teràpies o veure com funciona un dron o jugar a escacs. Les activitats a Can Ninetes, a més a més, estaven animades amb la música del DJ Tarlà (Kim Kintana).

Zumba i a dinar!

S’acostava el migdia i no plovia. Això va permetre que es pogués dur a terme una classe de zumba que servia per animar més el dia a la plaça Solidaritat. Un bon aperitiu de cara al dinar de germanor.

En el dinar hi havia col·laborat tothom portant alguna cosa. A més a més, aquest any s’animava els assistents a portar els seus propis plats, gots i coberts. Tot continuava amenitzat amb la música de Quim Quintana. Mentre es menjava, els assistents havien d’apuntar en un paper la paraula que per a ells definia el dia que havien viscut. Aquestes paraules es transformarien en un relat de Mònica Huix-Mas sobre aquesta jornada del banc del temps.

Finalment, per acabar el dinar, Belén Álvarez va cantar tres peces. L’última, la cançó de Lluís Llach, Que tinguem sort, que alguns van corejar. La sobretaula es va allargar i ja tocava l’hora de les conferències.

Les reflexions de la tarda

Les conferències van començar amb la de Francisco Ortega que va parlar sobre el Repair Cafè i va presentar totes les iniciatives d’aquesta mena que s’havien dut a terme a MediaLab Prado. També va remarcar com costava trobar i formar reparadors per a aquests tallers i com n’estaven intentant organitzar alguns per reparar psicològicament també les persones, però aquests, encara no estaven en marxa. Pablo Lidoy, del Banc del Temps Pont del Dimoni, va remarcar que aquí també s’havia intentat posar en marxar un Repair Cafè, però de moment només hi havia dues o tres persones que s’havien animat a ser reparadors.

Després, Andreu Honwana va explicar el seu projecte sobre com els bancs del temps poden ajudar els refugiats (i els immigrats en general). El conferenciant va assenyalar que aquestes iniciatives poden ajudar-los a integrar-se i a fugir dels cercles tancats en què sovint es mouen: fent intercanvis de temps poden conèixer més la nostra cultura i també, no menys important, nosaltres podem aprendre de la seva. Un bon exemple d’això, el tenim aquí al Banc del Temps del Pont del Dimoni on, amb la col·laboració de les institucions, hi ha refugiats que hi participen per aprendre castellà i a canvi ofereixen classes de cuina dels seus respectius països. Tal com va recordar Honwana, alguns d’aquests refugiats són llicenciats universitaris o professionals de diferents àmbits en el seu país i que en el banc dels temps poden exercitar-les. Jordi, del Banc del Temps de Berga, també va explicar l’experiència de com en el seu banc del temps van anar a buscar refugiats en un alberg i els van ajudar a integrar-se fent-los participar en els tallers, sempre amb l’ajuda d’un traductor. Anna Serra, representant de la Creu Roja, va voler remarcar que a Catalunya hi arriben pocs refugiats siris actualment i, en canvi, la majoria són d’altres nacionalitats. A més a més, va afirmar que actualment la paraula “refugiat” sembla donar una certa categoria social que molesta els altres immigrats. Per acabar, va explicar el llarg i complicat procés d’acollida i d’integració d’una persona que acaba d’arribar al país. Potser aquesta és la clau: tots els immigrats són persones i com a tals han de ser tractats.

Finalment, l’última conferència va ser la de Jordi del Banc del Temps de Berga que va presentar dues iniciatives: la Festa del Temps, una festa molt similar a aquestes jornades, però sense conferències i amb l’objectiu de donar visibilitat a l’organització, i l’altra sobre l’Agència de Viatges del Banc del Temps i les experiències que havia viscut personalment. Finalment, va dir que les hores intercanviades van ser l’aspecte menys important en aquests viatges.

La cloenda

Mònica Huix va llegir el seu relat sobre la jornada confeccionat amb les paraules escrites pels assistents durant el dinar de germanor. Llavors, ja només quedava anunciar els guanyadors del concurs de fotografia. La jornada es va tancar amb la presentació de la Jove Orquestra Eugenial, que s’estrenava amb aquest concert.