Estimada Eugènia,

Tornava a casa content de com havia anat l’assemblea general anual de l’Associació de Veïns de Santa Eugènia de Ter, de la que formo part, que es va celebrar el vespre del passat dilluns -26 de juny- a Can Ninetes. Una vuitantena de veïns i veïnes socis, entre els presencials i aquells que van delegar per escrit el seu vot, varem assistir.

A destacar -de l’ordre del dia- l’aprovació per unanimitat de la Memòria social 2016-2017 que podeu consultar fent clic aquí, i que havia estat lliurada als socis en paper prèviament a la trobada; va ser llegida en veu alta per la vicepresidenta Anna Badia in situ mentre es projectava en la pantalla de la sala de Can Ninetes.

Paga la pena llegir-la amb calma, tot i que -com podeu suposar- sempre es queden coses sense incloure per raons de temps i espai… La feina presentada ha estat immensa, les reivindicacions insistents, les activitats col·lectives diverses, les gestions comunitàries infinites, algunes victòries, algunes derrotes, masses en espera…

L’altre punt -aprovat també per la unanimitat dels presents i delegats- que em va omplir de satisfacció i optimisme té a veure amb la nova composició de la Junta* de l’Associació de Veïns per al proper període. D’una banda, es va revalidar la responsabilitat per exercir de president el bon amic, millor veí i excel·lent persona Ramon Macaya i Bou.

D’esquerra a dreta: Anna Badia (vicepresidenta), Ramon Macaya (president) i Núria Nogareda (secretària) FOTOS: ELDIMONI.COM

Aquí podria allargar-me -escrivint- manifestant la meva més absoluta admiració per aquest veí imprescindible, educador de carrer, negociador quan convé, vitalista, engrescador… encara dubto avui si Macaya és una persona o són més d’una o són varies alhora: Ramon és la tendresa del veïnatge personificada, altruista per definició, mai no té un no (i això és un valor preuat!)… qui pensi el contrari tindrà dos problemes: el primer amb ell/ella mateix/a (s’ho hauria de fer mirar) i el segon, amb mi.

I d’altra banda, la Junta directiva s’amplia en participació. Antigues vocalies històriques es consoliden i noves vocalies es creen. Noves veïnes i veïns s’incorporen a la Junta. Una vintena de membres es comprometien a estimar Santa Eugènia de Ter: no és poca cosa! Entre d’ells el senyor Antonio, vocal honorífic rebut amb aplaudiments, com no podria ser de cap altra manera. Enteneu ara el per què tornava a casa content?

En sortir, havia saludat amb una picada d’ull de complicitat La Mamarroca de l’eugenial Paco Torres Monsó que ens guarda la masia de Can Ninetes (s. XVI), recordava que també se la coneix -l’escultura- com a La Ben Plantada, i com que l’origen etimològic del nom d’Eugènia significa la ben nascuda, ben parida… ja no em calia més. Cap a sopar!

Anava rumiant, carretera de Santa Eugènia avall, com enfocar el text/nota de premsa/per entrar al registre de l’Ajuntament de Girona que recolliria la moció d’urgència que es va presentar i aprovar -sense cap vot en contra- en el torn obert de paraules per denunciar, apretar, criticar, emplaçar, reclamar, exigir… que la reixa sorollosa (la putareixa, en argot eugenienc) del camp de futbito de la nova frontissa fos substituïda d’una vegada (d’unapunyeteravegada) saltant-se si cal tot el protocol administratiu municipal com si d’una pedregada es tractés: alguna partida especial per contingències urgents deu de tenir l’ajuntament en algun calaix, no?… Tenia gana!

L’endemà -dimarts al matí-, amb el cafè, llegeixo en El Punt Avui un article que parla de “dignitat”, esmentant en el títol el nom del meu poble/barri, i signat nominalment per tres veïns que havien participat a l’assemblea del dia anterior, en la que una de les autores s’havia incorporat a la nova Junta amb una nova “vocalia de convivència”. Visca la llibertat d’expressió! (aquest crit és sobrer, però per si de cas el faig ben robust).

Amics, he de reconèixer d’entrada que adjectius com digne o honorable, per exemple, sempre m’han grinyolat. Encara avui, quan veig una pancarta en que es reclama un “salari digne” o unes “pensions dignes” em produeix estupor: qui estableix la mesura de la dignitat d’una cosa, d’un territori, d’una reivindicació?, del que és o no digne? No serà, com escriu l’amic Paco Torres, estimada Eugènia, que la dignitat la marquen les persones, en el nostre cas els veïns i veïnes que habitem en un sector de la ciutat dels quatre rius i una sèquia? Si aquest és el baròmetre, Santa Eugènia de Ter és digne perquè els meus conciutadans ho són. I punto pelota.

Som un poble tossut, que vol millorar

Justament en aquest dies -eldimoni.com informa abastament- Santa Eugènia de Ter (Santa Eugènia·Can Gibert) passeja la seva potència per tot arreu: la recollida de la flama del Canigó a la plaça del Vi de Girona amb els nostres gegants i capgrossos; la cloenda dels curs escolar de l’Institut de Santa Eugènia al teatre del barri de Sant Narcís; els nostres moters viatjant al barri jueu de Còrdova sortint des del call gironí; el col·lectiu d’artistes eugenials protagonitzant un espectacle de nivell internacional a Girona i a la plaça del Barco; els nostres percussionistes favorits són al Marroc en un festival de cultures del món… L’estimat Jordi Vilamitjana ho explicava millor que ningú en el pregó de la Festa Major de 2008: “estem orgullosos i satisfets” deia l’eugenial professor en referir-se a Santa Eugènia de Ter com “som un poble tossut, que vol millorar”. Això sí, sempre!

Vaig acabant. Reconec que no coneixia (ni conec) l’autor que es cita a l’inici de l’article d’El Punt Avui, Loïc Wacquant, ni el llibre esmentat, Pàries urbans (2001). Es podria haver començat amb Paco Candel i el seu Donde la ciudad cambia su nombre (1957), es podria haver citat la feina periodística i històrica de la parella Josep Maria Huertas Claveria i Jaume Fabre amb el seu treball de camp enciclopèdic Tots els barris de Barcelona, es podrien haver relacionat tots els llibres sobre Girona i els seus barris del mateix Jaume Fabre, es podrien haver revisat tots els pregons pronunciats a les festes majors eugenienques que són una foto mòbil de la tossuderia d’aquest antic poble, es podrien haver consultat tots els estudis/informes/recerques ja fets (alguns des de la mateixa UdG) sobre “nosaltres” i citar-los…

Nou documents vitals [actualització]

Relaciono uns quants “documents vitals” (dels que estan publicats a eldimoni.com, des d’on són accessibles), i tinc d’altres de diferents al meu ordinador de casa:
9. «Informe d’avaluació final Projecte d’intervenció integral a Santa Eugènia-Can Gibert» (2011) [pdf 3,59 MB]
8. «Anàlisi i diagnòstic situació dels adolescents i joves de Santa Eugènia i Sant Narcís» (2007) [pdf 910 KB]
7. «APOC. Atenció Primària Orientada a la Comunitat a l’ABS Girona 2 / CAP Can Gibert» (2006) [pdf 1,6 MB]
6. «Proposta d’actuació del Projecte d’intervenció integral Santa Eugènia-Can Gibert» (2005) [pdf 8,4 MB]
5. «Descripció de la situació urbanística i socioeconòmica del Projecte d’intervenció integral Santa Eugènia-Can Gibert del Pla» (2005) [pdf 35 MB]
4. «Pla especial de les Hortes de Santa Eugènia de Ter» (2005) [pdf 131 KB]
3. «Esborrany de document de treball per a la definició del diagnòstic social dels barris de Santa Eugènia de Ter i Sant Narcís», elaborat pels serveis tècnics dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona, en el marc del Pla Educació i Convivència (PEiC) del sector (2004) [pdf 1,9 MB]
2. «Diagnosi situació Hortes Santa Eugènia de Ter i possibles aplicacions agroecològiques» (2003) [pdf 2,6 MB]
1. «Estudi del soroll a Santa Eugènia de Ter», dirigit pel Dr. Josep Arnau del GREMA-UdG (2002/2003) [web]

N’estic convençut que cap altre barri de la ciutat de Girona ha generat tanta literatura acadèmica.

Criminilització de la pobresa

Però es va voler començar aquell article d’una altra manera i jo vull acabar el meu copiant el darrer paràgraf sencer de la darrera pàgina (204) del final del llibre citat Parias urbanos: “[…] Por esta razón, el encarcelamiento y el tratamiento policial y judicial de los extranjeros, inmigrantes y categorías asimiladas (árabes y beurs en Francia, antillanos en Inglaterra, turcos y gitanos en Alemania, tunecinos en Italia, africanos en Bélgica, surinameses y marroquíes en Holanda, etc.) constituye una verdadera piedra de toque, una prueba crucial para Europa: su evolución nos permite evaluar hasta que punto la Unión Europea resiste o, al contrario, hace suya la política norteamericana de criminalización de la pobreza como complemento de la generalización de la inestabilidad salarial y la inseguridad social. Como el destino carcelario de los negros de Estados Unidos brinda una preciosa y presciente indicación del tipo de sociedad y Estado que Europa esta construyendo.” Clarivident.

Merci per provocar-me a llegir en diagonal (el llibre) i a fer-me escriure en horitzontal (aquest articlet), veïnes Natàlia i Rosa i amic Carles… escriure és lo segon que més m’agrada. Lu primer (ep!, publicable) que més peça em fa és fer una cervesa amb els amics i somiar plegats en canviar el món començant pel nostre poble, que el tenim a tocar.

*Junta de l’AV a 26 de juny de 2017
President: Ramon Macaya
Vicepresidenta: Anna Badia
Secretaria: Núria Nogareda
Tresorera: Elena González
Vocalia de la família: Juanjo Molinero
Vocalia de la Colla gegantera: Núria Sances
Vocalia de la Petanca social: Maurici Matos
Vocalia del Col·lectiu d’Artistes Eugenials: Pau Macaya
Vocalia del Banc del Temps PdD: Belen Álvarez
Vocalia de seguretat: Alfons Palahí, Elvira Aguado i Jordi Vidal
Vocalia del Mercat de la nova frontissa: Dolors Freixas
Vocalia de convivència: Natàlia del Campo i Rosa Almirón 
Vocalia Can Ninetes de memòria, identitat i futur: Manel Mesquita, Sebas Parra i Xavier Martínez Soler
Vocal representant de l’Ateneu Eugenienc: Carmen Vallejo
Vocal coordinació amb la Mancomunitat i coordinador de l’Horta Comunitària: Albert Quintana
Vocal representant a la FAVGi (Federació d’AV) i coordinació amb l’AV Can Gibert del Pla: Josep Maria Dalmau
Vocals col·laboradors: Salvador Llorente, en Hamadou i Juan María Bajo
Vocal honorífic: Antonio Pérez