Després de més de dos anys d’investigació, documentació, planificacions, rodatges, viatges i treball, molt de treball, més la resta de feines pròpies de la producció i postproducció d’una pel·lícula, el documental Leo a la vida, dirigit per Juli Suárez de La Guerrilla Comunicacional, va veure el final fa unes setmanes i ha començat la fase de distribució i presentació en diferents festivals a nivell mundial. Podem ja anticipar que es presentarà de forma oficial a l’Havana (Cuba), a l’haver estat seleccionat en el 39 Festival Internacional del Nuevo Cine Latinoamericano, que es celebra entre el 8 i el 17 de desembre.

L’Ateneu Eugenienc plató principal

Leo a la vida és un documental que mostra la projecció al nostre Ateneu Eugenienc d’una entrevista a la mestra cubana Leonela Relys, creadora de l’innovador mètode audiovisual d’alfabetització Yo, sí puedo i Premi Mestres 68 (2011) en categoria internacional. Més de cinquanta persones van participar com a figurants al llarg d’una intensa jornada donant cos al nucli argumental on s’integrarien diverses entrevistes filmades a Cuba, Nicaragua, Veneçuela, Haití, Barcelona i Santa Eugènia de Ter.

L’objectiu de tot plegat és presentar un document sobre els analfabetismes i l’alfabetització a partir de l’aportació pedagògica d’una humil mestra. El film fa un recorregut per algunes de les lluites més significatives contra l’analfabetisme fins al dia d’avui, posant en evidència la infàmia de mantenir encara 800 milions de persones absolutament analfabetes en un món caracteritzat pels avanços en matèria de tecnologies de la informació i la comunicació. Recorda la necessitat, la justícia, el valor i la urgència d’eradicar l’analfabetisme si volem aspirar a un món culte i alfabetitzat just, solidari i en pau. Però també destaca la rellevància dels «nous» analfabetismes, com el comunicacional, el digital o el polític, especialment aquest últim que representa un dels majors reptes que enfronta avui el progrés de la Història. No cal insistir gaire sobre els seus efectes en les societats europees d’avui… i no parlem ja de la seva nefasta vigència a casa nostra, com encertadament plantejava Àngel Quintana a El Punt Avui.

Leo a la vida, doncs, pretén ser una eina de denúncia, de sensibilització i d’educació sociopolítica i esperem que les presentacions i debats que s’estan preparant a partir de la seva estrena puguin fer reflexionar i entendre que, com diu la Leo «l’analfabetisme existeix, perquè existeixen iniquitats e injustícies socials» i que mai podrem pensar una societat més justa i solidària si mantenim l’actual nivell d’instrucció en general i d’analfabetisme polític en particular de la gent treballadora i viceversa.

Sou eugenials, Juli i Lola

Sí Juli, i Lola i companyia, sou eugenials de ple dret. Tu el primer per ser l’ànima del projecte, pura locura que diria el nicaragüenc Maestro Pineda [eldimoni.com/pineda-parra], un dels entrevistats al documental. Un projecte de molta envergadura econòmica, tècnica i logística que has sabut culminar, d’una manera digníssima, amb una increïble manca de recursos i ajuts públics. Un projecte coral i solidari on has sabut generar les complicitats necessàries per suplir-les, fidel a la teva filosofia per tal que La Guerrilla Comunicacional «tracti de ser una eina efectiva en el campo audiovisual mitjançant la versatilitat que facilita la seva adaptació a diferents mitjans, temes i situacions, aprofitant al màxim el benefici educatiu amb els mínims recursos». Gràcies per fer del nostre Ateneu un plató internacional i que Leo a la vida ens ajudi, aquí i ara més que mai, a continuar la tasca permanent de desamagar la realitat, educar l’esperança, millorar la praxis i augmentar la consciència crítica i revolucionària…