Eren poc més de les quatre de la tarda del dilluns -30 de juny-, el 51è aniversari de l’annexió a Girona dels tres antics municipis de Sant Daniel, Santa Eugènia de Ter i Palau-sacosta. Em trobava a la plaça del Vi, davant de l’Ajuntament de Girona.

Com a palauenc desitjava veure lluir i fotografiar els domassos amb l’escut dels tres municipis annexionats fent costat al de Girona a la balconada municipal. Feia força vent i alguns domassos penjaven rebregats. Un altre, el vent l’havia amagat darrere la barana del balcó. Temia no poder fer la fotografia per mostrar-la i explicar-ne el significat als meus néts…

Llavors, d’un dels finestrals, va sortir una persona per posar remei a allò que el vent havia esgarriat. Ho va fer, amb espontània naturalitat i especial cura, fins a deixar-los ben allisats, lluint per als ciutadans les seves formes i colors. Ho vaig poder enregistrar amb la meva càmera i no em vaig poder estar de cridar, des de baix, per donar les gràcies a aquella persona, el nostre alcalde Carles Puigdemont! Estic segur que els veïns de Sant Daniel, Santa Eugènia de Ter i Palau-sacosta, avui també gironins, comparteixen el meu crit.

Accions com aquesta us honoren, senyor alcalde. Vos no sabíeu que us observaven i ho vàreu fer. Va ser un gest senzill, natural, però gens banal. Accions com aquesta confirmen que les vostres paraules de l’any passat no eren només per quedar bé davant de representants dels veïnatges dels tres antics municipis. Recordo que vàreu dir que ja era hora d’iniciar el desgreuge que mereixen aquests tres pobles i de reconèixer la contribució dels seus vilatans, aquell juny de 1963, fent possible que Girona hagi esdevingut el que avui és.

Queda molta feina per fer però, de moment, gràcies, senyor alcalde. Desitjo que el vostre gest respongui també a la voluntat d’institucionalitzar -cada 30 de juny- aquesta visió lluïda, agermanadora i pedagògica de la balconada municipal.