La parròquia de Santa Eugènia de Ter de Girona compleix trenta anys de represa als barris de Santa Eugènia de Ter i Can Gibert del Pla després que els salessians, que en aquells moments vivien al Pont Major, acceptessin l’encàrrec de l’aleshores bisbe Jaume Camprodon. En aquells moments, la parròquia de Santa Eugènia era establerta a la de Sant Narcís. Residint al carrer de les Agudes, tal com explica el llibre commemoratiu del 25è aniversari, van llogar un petit local (40 m²) al carrer Turó cantonada Maçana i van celebrar la primera missa l’1 de gener de 1981. La missa va ser presidida pel rector, Àngel Pinto. Una hora més tard, el rector va celebrar una altra missa al local que l’Associació de Veïns de Can Gibert tenia al passatge Balandrau.

Ambdós locals foren els precedents de l’església al carrer Montnegre, “estrenat” la nit de Nadal de 1981 i “engrandit” després amb una “petita nau que obria al carrer Montseny” comprada al “sabater de Sant Narcís”. Hi ha noms clau: Josep Maria Maideu, Josep Viella… que ajuden a explicar els primers anys de retorn i ple apogeu. A tall d’exemple, van arribar a tenir, en un sol curs, 600 nens i nenes a la catequesi. La construcció del nou edifici, consagrat el 17 de desembre de 2003 pel bisbe emèrit Carles Soler i Perdigó, va ser resultat de diferents episodis. Pinto explica la idea de fer-ho a on ara hi ha el poliesportiu (“L’Ajuntament festajava aquell terreny”) o la proposta de Francesc Ferrer, aleshores gerent del Patrona de la Santa Creu de la Selva, de construir un bloc de cinc pisos d’alçada i els baixos per la parròquia. El rector explica que “ens hi vam oposar: passar d’uns baixos a uns altres baixos a pocs metres de distància, i amb els diners del terreny entre mig, semblava un “frau moral” que fèiem a la feligresia i als barris”.

El que va ser rector de Santa Eugènia de Ter -fins al 2010- Emili Marcos, amb l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, fill del veïnat de la Rodona de Santa Eugènia, en la Festa Major eugenienca de 2009, a la parròquia de Santa Eugènia i davant la pedra 111 del Pont del Dimoni FOTOS: EL DIMONI

Joan Valls, que també va ser rector, remarca, en el mateix volum, “les vicissituds que vam passar abans no va arribar” la benedició de la primera pedra (la número 111 del Pont del Dimoni, de 130 quilos) de la nova església, l’actual, situada en el número 16 del carrer de Campcardós: “els estira i arronsa amb el Bisbat, l’Ajuntament, el Patronat…”. Valls explicava, en la festa de benedicció, la importància de la recuperació de l’edifici després que, al 1936, l’església va ser cremada i enderrocada. “Un dels símbols d’identitat”, expressava. [Diari de Girona]