Aquest any fa 50 anys de l’emissió del primer capítol de la sèrie Star Trek. Es basava en les aventures dels tripulants de la nau Enterprise a través de l’espai per descobrir nous planetes, noves formes de vida i noves cultures, a més a més de vetllar per la pau intergalàctica en el segle XXIII. Aquesta sèrie, de seguida, va triomfar i se’n van fer pel·lícules com per exemple Star Trek IV: Voyage Home (1986) dirigida per Leonard Nimoy, l’actor que interpretava el mític Spock. En aquest film els tripulants es veien obligats viatjar a través del temps per anar a la Terra de l’any 1986 per salvar la humanitat. En un moment de la narració, el capità Kirk interpretat per William Shanter, descrivia la humanitat de finals dels anys 80 com “una raça molt primitiva“. Però, hem evolucionat suficientment en aquests 30 anys?

Estàvem preparats pels nous avenços tecnològics? Un bon exemple d’això són les xarxes socials i el (mal) ús que se’n fa actualment. Tenim la tecnologia, però no la humanitat suficient per fer-la servir.

L’any 1986 estàvem en plena guerra freda. Fins a quin punt això ha canviat, encara que s’hagi acabat l’URSS? Les tensions entre els Estats Units i Rússia no continuen essent una font de conflictes, per més que tots dos països siguin actualment capitalistes?

Es respecten totes les cultures?

Quan serà possible la no-interferència en altres societats? No s’hi interfereix massa en alguns casos? Aquest és un altre dels missatges d’Star Trek, del qual encara no en fem cas.

La cultura del pacte i la no-agressió basada en el diàleg i en el coneixement de l’altre sembla una utopia molt llunyana, encara. Les solucions armades es continuen presentant com inevitables.

El film ens parla també dels problemes amb la natura i el medi ambient que ens envolten. Tot i que ha crescut la conscienciació sobre l’existència d’aquests greus problemes, tot sembla reduir-se a bones paraules i a unes quantes conferències internacionals per fer veure que es fa alguna cosa. No sembla del tot impossible el què plantejava el film de 1986 abans esmentat: un segle XXIII sense balenes a l’oceà, fet que a la pel·lícula està a punt de provocar l’extermini de la humanitat.

Si existeixen els extraterrestres, encara que sigui a milers d’anys llum, veient tot això tindran ganes de visitar-nos? Tindran ganes de contactar amb una espècie com la nostra que encara no ha aconseguit evolucionar suficientment?

En el film de l’any 1986, Spock, un dels tripulants de la nau, que és d’una raça extraterrestre, troba estrany els insults que fem servir els humans. El capità Kirk li explica que tot allò són “metàfores florides”. Aquesta definició no serviria per descriure també el llenguatge d’alguns polítics, molt donats a no dir les coses pel seu nom, fins i tot els que presumeixen de ser clars i transparents?

El cas és que 30 anys després de l’estrena del film i en plena celebració dels 50 anys del naixement de la sèrie, no podem dir que les expectatives que anunciava s’hagin complert: Seguim sent una raça molt primitiva i sense gaires perspectives properes d’evolucionar. L’indiscutible progrés tecnològic de la humanitat no ha vingut acompanyat de la nostra millora com a espècie.

Joel Medir i Hereu és veí de la Rodona, autor del bloc citizenjoel.wordpress.com,
llicenciat en periodisme i exalumne de l’IES Santa Eugènia i del Col·legi Montfalgars