Hauríem de declarar aquest 2014 Any Internacional del Pis Buit (AIPB). I és que l’aportació sòciocultural de la ciutat i viles del Pla del Ter al tema és un patrimoni d’una rellevància extraordinària: des de les elucubracions metafísiques del regidor Joan Pluma, d’ara fa més d’una dècada (2003), fins a les actuals i postmodernes propostes de comissions liquides i virtuals, passant per les mocions, comissions, taules, informes jurídics i tècnics i altres dispositius propis de la governança municipal, hem acumulat un mostrari que Déu n’hi do!

Malgrat, però, tanta creativitat i energia institucional esmerçada sembla ser un impossible tenir un cens aproximat -i públic- dels habitatges buits destinats a l’especulació. I havia de ser un col·lectiu de vulgars okupes de l’Obra Social de la PAH Girona-Salt qui finalment va assenyalar amb el dit un barri fantasma saltenc ple de cases sense gent. Fins que la policia -la nostra- obeint el govern -el nostre- va dir que assenyalar amb el dit els criminals de la banca no era propi d’un país assenyat i modern.

Per tot plegat, El Dimoni, servicial de mena, voldria fer un cop de mà cívic i gratuït i liquidar definitivament el tema, liquidar-lo sense més comissions ídem ni sòlides ni gasoses, liquidar-lo, com solem dir, a pèl. Aquí teniu, per obrir boca, una primera petita aportació resultant del passeig d’aquest matí que esperem animi les nostres autoritats municipals a continuar la feina. Doncs, El Dimoni assegura que el tema aquest dels pisos buits no és tan complicat com ho vesteixen…

Per a mostra, vuit botons, sense sortir de la caldera [clic a la següent projecció de diapositives]

Santa Eugènia de Ter

La primera foto correspon a un primer edifici -nou de trinca- que fa més de fos anys que està buit; de fet, no s’ha ocupat mai; al passeig d’Olot, cantonada amb el carrer Turó, a tocar de la plaça del Barco.

Can Gibert del Pla

Les tres següents imatges fotogràfiques corresponen al barri de Can Gibert, al bloc d’habitatges buits, nous de trinca del carrer Campcardós, núm. 41, cantonada amb la plaça de les Cordes (de Fidel Aguilar); fins i tot es pot veure com era (ull!, era) l’interior d’aquests pisos tapiats amb una paret impol·luta correctament arremolinada a l’entrada del carrer i els pàrquings.

Veïnat de la Rodona

Les dues següents fotografies són de l’edifici del veïnat de la Rodona -al carrer Narcís Monturiol, 25-27- també tapiat (amb paper) i que pel nombre de bústies correspondrien a 14 habitatges buits per estrenar. El caixó metàl·lic de les bústies, a data d’avui, ja ha desaparegut: la foto ja és història.

Al mateix veïnat i carrer anteriors, però al número 28, observem -a les tres instantànies reproduïdes- un estret bloc de tres o quatre pisos i garatge (“es lloga”) que està deixat de la mà de Déu. Els balcons es van quedar sense baranes de protecció, la porta -dia sí, dia també- ha estat esbotzada i el vidre trencat [el 30 d’abril han col·locat una porta de xapa metàl·lica], la degradació creix: una llàstima.

Barri de Sant Narcís

Al barri de Sant Narcís, sector Dominiques, al carrer Francesc Artau, núm. 8, la mítica i rescatadíssima CatalunyaCaixa (CX) té disponible(s) un o més habitatge(s) que fins i tot el Gran Banc Sareb Dolent-dolent recull (o recollia) a la seva pàgina web.

Barri Vell de Santa Eugènia

Les dues imatges següents, molt similars entre si, són -alhora- el monument eugenienc a la incompetència: previstos i publicitats com habitatges socials municipals a l’antic Mercat enderrocat, promoguts des de l’Ajuntament de Girona en el marc del Pla de barris Santa Eugènia·Can Gibert, l’esclat inesperat (ai, Senyor!) de la bombolla immobiliària va provocar que quedés tal com es pot comprovar al passar per la carretera Santa Eugènia, a l’altura de la plaça de l’eugenial Leonor Joher. Joan Pluma ho explicaria millor que El Dimoni. L’actual consistori l’ha folrat de reixes de fil ferro protector per a que ningú no es faci mal: són sis plantes obertes als quatre vents del Pla de Girona. Eduard Berloso ho explicaria millor que El Dimoni.

Vila de Salt

Aquesta petita visita guiada per les diapositives publicades acaba amb dues imatges per a la història social dels pobles del Pla de Salt i Santa Eugènia Sud: allà on s’han plantat cases sense gent, quan hi ha tanta gent sense casa i tanta necessitat de pisos per destinar a lloguer social.

El Dimoni Col·laborador en la recerca de pisos per lloguer social

El Dimoni fa una crida a omplir d’informació gràfica aquesta mostra: envieu-nos (eldimoni[arroba]eldimoni.com) un parell de fotos d’habitatges nous per estrenar buits al Gironès, amb una petita referència de l’adreça postal i quantitat de pisos desocupats i així facilitarem la feina a aquells que l’haurien de fer i van curts (de temps). De res!