Aquest passat dimarts 3-O -a les 11 del matí- responent a la crida que s’havia fet Les escoles, seran sempre nostres, dos centenars de persones, ens hem anat agrupant al davant de l’Escola Dalmau Carles de Can Gibert, a Santa Eugènia de Ter. Ha estat un acte súperemotiu i reconfortant. Molts dels veïns i veïnes que hi hem anat, érem els mateixos que el diumenge ens vam trobar protegint la porta i les urnes del col·legi.

Diumenge 1-O amb un gran esperit democràtic i de solidaritat col·lectiva vam participar en l’organització del referèndum. Però vam quedar xocats per la brutal irrupció policíaca que va es va endur les urnes i va impedir la continuïtat cívica de la votació pacífica que estàvem realitzant. Aquesta impactant experiència ha quedat molt endins… no pot ser!… perquè aquest ús desmesurat de la violència davant d’uns ciutadans que cridaven amb les mans enlaire som gent pacífica!… Per a alguns els semblava increïble, no s’ho haguessin imaginat mai en democràcia. Per a altres el que ens semblava increïble és que retrocedíssim tants anys enrere, que no n’hi havia hagut prou?!

Va quedar un vincle, de neguit i de causa comuna entre tots nosaltres. I avui, quan ens hem retrobat amb el somriure, l’encaixada o l’abraçada, i les flors a la mà, hi ha hagut un esclat. Ha estat com una mena de catarsi, d’alleugeriment, de pacificació de l’esperit que la violència ens havia corprès.

I amb aquest esperit de poble alegre i pacífic, de gent normal, hem retornat a l’escola allò que no hagués mai deixat de ser: un espai d’educació i de pau. Expressat amb les flors que gràcies a la Gemma de Decoart Flowers -de la ctra. Santa Eugènia- hem pogut distribuir a tothom. I que juntament amb els dibuixos que han dut els nens i nenes hem enganxat a la porta de l’escola que els nacionals van rebentar. Per a que els nens i nenes que el dilluns a l’entrar a l’escola van preguntar preocupats a les seves mestres perquè havia passat allò a la seva escola, dimecres -després de l’#AturadaDePaís-, es sentin reconfortats i tinguin més clar que mai que la violència no ha de tenir mai la darrera paraula. Que com en el joc infantil pedra-paper-tisora, el paper sempre sempre guanya a la pedra.

Dignitat de poble, junts ens en sortim, i com deia a eldimoni.com en Sebas Parra: orgull eugenienc!
Moltes gràcies a tothom! Sou eugenials!