:: REGIDORES > Entrevistem Anna Pujolàs: «Santa Eugènia de Ter reflecteix molt bé la diversitat social i cultural de Girona»

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

Joel Medir |

Anna Pujolàs és Diplomada en Magisteri d’Educació Especial i Llicenciada en Antropologia Social i Cultural. Vinculada des de fa anys a l’esquerra independentista, va ocupar el tercer lloc a les llistes de la CUP a les darreres eleccions municipals. L’èxit de la candidatura la va portar a obtenir un lloc com a regidora a l’Ajuntament de Girona.

– Com es va iniciar en el món de la política?

– Com que fer política, per a mi, és estar implicat en la vida social, tampoc no ho sabria dir. Vaig començar en entitats i associacions i en anar a la universitat, vaig militar al SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans).

– Quan es va incorporar a les CUP?

– Quan vaig acabar Antropologia, la CUP feia poc que s’havia creat a Girona. Llavors, fa nou anys que hi vaig començar a militar.

– El seu grup dóna suport a les PAH

– Des de la CUP sempre hem dit que volem donar veu a tota aquella gent que ja s’està movent, perquè pensem que fan una feina molt vàlida. La PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) és un exemple claríssim d’això. És una plataforma, que és el clar exemple de què sí t’organitzes pots canviar les coses i li donem tot el suport.

– Creu que es farà mai la consulta sobre la independència de Catalunya?

– Sóc de les optimistes i penso que sí, que s’arribarà a fer. El procés que s’ha iniciat depèn de tots nosaltres. Penso que també és un repte i ens ha tocat viure una època molt emocionant. És un repte ser-hi perquè el dia que arribi la independència no sigui perquè tot segueixi igual.

– O sigui que la independència no comporti que manin els de sempre?

– Sí, perquè no volem canviar només de fronteres i que tot continuï igual. Per a nosaltres, el repte és aprofitar aquest moment per fer altres canvis més profunds.

– Quina valoració fa de l’ANC?

– És una altra iniciativa ciutadana amb molt de pes, amb molta força. Allà dins hi ha moltes sensibilitats. Nosaltres també hi som. És el què ha fet saltar una mica l’espurna. Creiem que s’està fent una bona feina, encara que a vegades podem discrepar d’algunes decisions que s’han pres a dins de l’ANC. Creiem que el què hem de fer és implicar-nos al màxim per aportar-hi la nostra visió i les nostres propostes.

– La seva entrada al Parlament va ser una alenada d’aire fresc

– Ha sigut una mica una sorpresa per a nosaltres perquè en molts pocs mesos vam haver de crear una campanya. Teníem decidit que ens volíem presentar a les eleccions autonòmiques, però com que es van avançar, vam tenir menys temps. Llavors la reacció de la gent ha estat molt bona. Molta gent ha confiat en nosaltres, és un repte molt gran. Estem aprenent moltíssim.

– O sigui creu que els falta una mica de maduresa política

– Sí, en el Parlament som novells. A més a més, és un volum de feina molt gran que estem assumint des de la nostra manera de ser, que és l’assembleària. Llavors, ens estem organitzant per poder donar resposta a la feina del Parlament. Ens estem situant i ajustant.

– Recentment van proposar la creació d’una banca pública catalana?

– Pensem que tots els diners que hem invertit en rescatar la banca privada, s’haurien d’haver invertit en nacionalitzar-la. No pot ser que tota una societat estigui al servei de la banca privada, que continuïn tenint beneficis, que continuïn deixant a la gent sense casa i que tot ho permetem com a societat i que els nostres dirigents ho estiguin permetent. Llavors la nostra proposta és això: crear una banca catalana i que tots els beneficis que tingués revertissin en serveis socials: en educació, en sanitat… Una banca que estigués al servei de les persones i no al revés. També que es donessin crèdits a iniciatives al territori.

– Quina valoració fa de la iniciativa que encapçalen Teresa Forcades i Arcadi Oliveres?

– És una iniciativa de la qual volem parlar-ne amb calma. Amb tota la declaració de principis hi estem d’acord. És més, tots formaven part del nostre programa electoral. Per tant coincidim el 100% amb tot el que es proposa. De fet, les nostres sigles són Candidatura d’Unitat Popular. Parlen d’unitat i nosaltres creiem en la unitat popular.

– Creieu que realment pot ser una bona alternativa?

– Sí, sempre i quan es tingui molt clar quins seran els objectius. Si es comparteixen els objectius i es té clar cap a on es vol anar, pot ser una bona eina. Però també ens fa una mica de por, a vegades, iniciatives que surten molt de cara a les eleccions.

– O sigui, dubten de quin tipus de moviment és, real o electoral?

– Respectem molt tant a l’Arcadi Oliveres com a la Teresa Forcades, però el que proposen és la unitat de molts actors. Més que crear una gran plataforma electoralista, creiem més en la feina del dia a dia, de sumar en el dia a dia. Això ja ho estem fent des de sempre. Sumar amb la gent que està implicada, que es mou.

– Quina valoració fa dels anys d’alcaldia de Carles Puigdemont?

– El què veiem és que sí que han estat aires nous, que han anat molt i molt bé, perquè havien estat molts anys amb el mateix color polític en aquest Ajuntament i per aquesta banda ha estat bé, però també creiem que és un equip de govern que es mou molt de cara a la galeria.

– O sigui, el problema de l’equip de govern és que es mou molt de cara a la galeria?

– Es mouen molt per estètica. Evidentment fan coses bones, però no compartim el model de ciutat amb Convergència i Unió. Llavors, també pensem que moltes mesures que prenen no són tant per canviar les coses i atacar la crisi des de la seva arrel, sinó per anar tapant forats.

– Recentment la CUP ha presentat una proposta sobre la mobilitat?

– Sempre hem estat per una mobilitat sostenible, per potenciar molt el transport públic a Girona. Creiem que la freqüència dels busos urbans podria millorar molt. Respecte als carrils bici, no pot ser que Girona, que és tant a la mida humana, encara no tingui una xarxa de carrils bici que et permeti moure’t per tota la ciutat. Acabar amb els punts negres on no hi ha carrils bici. Per exemple a la Carretera Barcelona.

– No creu que faria falta un replantejament de les línies del bus urbà?

– Sí més no la freqüència. No aïllar barris com els del sector est (Vila-roja, Font de la Pólvora). Fa un parell de dies vam estar allà, precisament, i ens parlaven que el bus només arriba fins al Pavelló Sebastià Salelles i se’n torna a anar. A més a més, a partir d’una determinada hora ja no hi va.

– O sigui, el problema el veu en l’aïllament dels barris?

– Sí, l’urbanisme de Girona ha estat molt mal planificat i s’han permès fer barris molt aïllats. Ja que hi són, doncs, comuniquem-los bé amb carrils bici, que no arriben per exemple a Vila-roja, o amb el bus urbà.

– També han reobert el debat sobre la Devesa

– Fa de molt de temps que ens preocupa la Devesa. Realment cal reconvertir-la en un Parc, perquè la gent la pugui gaudir molt més, que ara. Actualment és com un calaix de sastre on s’hi fa de tot, i es malmet.

– O sigui definir ben bé quin ús s’hi vol donar

– Sí, i també rehabilitar-la i fer-hi més espais per diferents activitats d’oci a l’aire lliure i que serveixi per unir la ciutat. Ara, d’alguna manera, fa de frontera entre un costat i l’altre del riu. Volem que sigui un Parc que faci d’enllaç, que sigui molt més a mida humana. Es podrien fer moltes coses: hi ha arbres que estan malalts que s’haurien de tallar, es podrien crear nous espais enjardinats. En definitiva, que sigui un parc, d’aquells que quan viatgem a ciutats europees ens fan tanta enveja. Un parc ben bé de cara a la ciutat. No pot ser que tinguem un recurs natural tan valuós al mig de la ciutat i que no l’estiguem aprofitant.

– Creu que Girona recuperarà el Parc Central?

– Així ho espero. Ens està costant més del previst. Tot i que és evident que ADIF és el culpable, el que no pot fer l’Ajuntament és deixar els veïns sols amb això.

– O sigui la seva principal crítica és com l’Ajuntament deixa abandonats els veïns?

– I tant! Ara en aquest pròxim ple sí que aprovarem la rehabilitació de la Plaça Montserrat que la començarà a pagar l’Ajuntament i després es passarà la factura a ADIF, tot i que ja sabem el que ens dirà. Si més no, creiem que és aquesta la feina que ha de fer l’Ajuntament. Primer denunciar i pressionar molt més a ADIF i a l’Estat amb tot això i després donar resposta als problemes. Confiem molt i molt en els veïns, tot i que estan cansats, perquè la seva lluita és de fa molts anys i és molt dura perquè es troben que ningú no els fa cas. L’Ajuntament ha de fer d’altaveu i denúncia, és diferent deixar que els veïns facin la denúncia, que fer una denúncia com a Ajuntament.

– S’ha de derruir el viaducte i soterrar el tren convencional?

– Amb el viaducte, hi ha moltes propostes. Hem vist un informe segons el qual el viaducte podria estar en mal estat. Pensem que ens hem de seure a parlar-ne, fer-ne un procés participatiu. Entenem que ara no hi ha diners. El gran error va ser apostar per TAV quan hi havia tantes coses a millorar en el tren convencional.

– Quins temes creu que té pendents la ciutat de Girona?

– Ara, amb l’època de crisi que estem vivint, el primordial és reforçar al màxim els serveis socials i no anar-los aprimant; potenciar tot allò que és la reactivació econòmica. Hem de començar a provar alternatives reals al sistema capitalista, que n’hi ha. Per això, vam demanar que en els pressupostos s’hi inclogués el tema de les cooperatives. No veiem que el tema dels serveis socials, que depèn molt de l’Ajuntament, sigui una prioritat, tot i que se’ns diu que sí.

– Parli’m de la polèmica dels contenidors

– La primera vegada que es va portar la proposta al Ple de canviar tots els contenidors per no perdre la subvenció de la Unió Europea, s’hi va portar amb un informe de l’interventor i se’ns va explicar que era l’única manera de no perdre aquests diners i que hi havia hagut errors en l’anterior projecte. Llavors, no hi vam votar en contra. Després amb el temps i de poder-ho estudiar amb més calma, resulta que no era l’única alternativa. També tenim molt clar quin és el nostre model de gestió de residus: la recollida de residus porta a porta que a moltes ciutats europees ja s’està fent, és la que genera menys CO2. Coherents amb el nostre model de gestió de residus, hi vam votar en contra. Canviar els que estan malament es clar que sí, canviar-los tots quan n’hi ha que encara estan perfectament bé ens sembla que és llençar els diners.


	FOTO: ARXIU NARCÍS SANS (1968)

– Creu que tornarem a tenir Pont del Dimoni?

– Ho espero. Almenys nosaltres treballarem tant com puguem per recuperar-lo.

– Quins aspectes positius i negatius hi veu a Santa Eugènia de Ter?

– Positius: crec que és un barri amb molta personalitat, amb moltes entitats i associacions, molt actiu en aquest sentit i amb una riquesa cultural que també és un punt molt fort. És un barri d’acollida, ha crescut molt, conviuen molts orígens culturals diferents. No s’ha convertit en un gueto, ni per un costat ni per l’altre. Reflecteix molt bé la diversitat social i cultural de Girona. Crec que a Santa Eugènia de Ter hi ha un equilibri molt maco del què és la societat gironina. Punts febles: la mala planificació urbanística que es va fer en el seu moment. Es van construir molts pisos sense planificar espais de parcs i espais on poder-hi posar equipaments públics i socials. Per això, ara ens trobem que és un barri poc esponjat.

– Creu que Sant Narcís ha estat el gran perjudicat per les obres del TAV?

– Sí. Me’n recordo que quan van començar les obres treballava al Cassià Costal i és molt trist veure com es va transformar tota aquella zona que va passar a ser terra de ningú, com la zona zero i tot el què és la vida, els espais, els comerços. Sant Narcís és el gran perjudicat… Ha canviat la fisonomia i el dia a dia del propi barri. És un barri que ha quedat destrossat. També ha afectat a l’activitat comercial. La ciutat tampoc els està compensant.

– Ara fa 50 anys de l’annexió de Santa Eugènia de Ter a Girona, creu possible que es pugui establir una certa descentralització?

– Crec que és possible i que és necessària per no perdre precisament aquesta identitat de barri. A més a més, si Girona ens l’imaginem com una gran ciutat homogènia i centralitzada, estem perdent la gran riquesa cultural de Girona.