Vinc de córrer uns 10 km pel carril bici. Fer aquest exercici m’ajuda a reflexionar i a posar en ordre algunes idees, però moltes vegades també em va bé per relaxar-me. I és el que m’ha passat amb aquesta última correguda. Acabava de rebre la notícia sobre qui faria el pregó de les Fires i Festes de Sant Narcís de Girona.

El dimecres -11 d’octubre- vam fer l’últim acte dels 40 anys de l’Escola d’Adults-CFA Girona a la Casa Cultura de Girona presentant el llibre 40 anys d’educació pública, permanent i popular, elaborat per l’Escola d’Adults-CFA Girona. El llibre ha estat un projecte cooperatiu que pretén recuperar històries i relacions molt particulars d’antics estudiants, professorat i col·laboradors que han passat per les aules de l’escola i han compartit una identitat i uns principis de pràctica educativa nascuda a les barraques de Torre Alfons XII -les Pedreres als anys 70-. La sala estava plena, va ser un acte emotiu, un acte popular, un acte participatiu de gent dels barris de la ciutat de Girona i un acte, crec, digne per celebrar un esdeveniment com 40 anys de treball comunitari i de transversalitat en l’acció i en la reflexió.

L’endemà de l’acte s’anuncia als mitjans de comunicació locals que l’encarregada de pronunciar el pregó de Fires i Festes de Girona d’enguany serà la mestra Rosa M. Falgàs i presidenta d’ACEFIR. Tota una sorpresa; i us haig de dir que no gaire agradable. No m’amago que em trobo lluny de la seva praxis educativa i que ella es troba lluny del diàleg freirià, és a dir pedagògic i polític, que hem mantingut amb la gent dels barris. Però no és el fet de no compartir aquests pensaments el que no m’agrada d’aquesta elecció. El que realment m’indigna és que la junta de govern de l’Ajuntament de Girona vulgui fer d’aquesta manera un reconeixement a “l’educació d’adults” -concepte de molt recorregut i molt interdisciplinar i apassionant-. Tampoc no acabo d’entendre que la decisió d’escollir qui ha de fer el pregó estigui en mans de l’alcaldessa i la seva junta de govern; crec que si li volem donar un caire més popular s’han de cercar vies perquè el poble, les entitats decideixin.

Crec que hi havia altres alternatives molt millors possibles. El treball de base que des de les aules de l’Escola d’Adults de Girona s’ha fet al llarg de 40 anys en els barris de Girona (Can Gibert del Pla, Santa Eugènia, Pont Major, Germans Sàbat, Torre Gironella, Sector Est…) és d’una riquesa de vivències i de compromisos prou significatius per donar veu a persones dels barris que han fet de l’alfabetització, de la formació bàsica, les eines necessàries per facilitar-los processos d’inserció social, d’integració laboral i formació cultural. A més, s’ha donat una configuració de consciència i de llibertat real per ser crítics i decidir com a persones. Evidentment aquest treball s’ha compartit amb altres agents socials i educatius.

I ara que ens cal recuperar els valors republicans es fa més evident que hagués estat una bona alternativa que la Isabel, l’Ángela, la Custodia, la M. Jesús, en Blas, en Pere… sortissin al balcó de l’Ajuntament de la seva ciutat i mostressin el seu esforç i la seva lluita per aprendre. D’aquesta manera, s’hagués lloat un fet educatiu als barris i s’hagués donat una dimensió a un trosset de l’educació d’adults. Els 40 anys celebrats permetien això.

Deixo anar aquesta reflexió; i no me n’amago: estic lluny de l’acció política de qui governa la ciutat.