L’alcalde Pere Ordis va signar el 30 de juny de 1963 la diligència d’incorporació a Girona dels antics municipis de Palau-sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter. Mig segle després de l’annexió, Manel Mesquita ha escrit Quatre pobles en un segle (1862-1963), un llibre que es remunta als primers intents d’agregació –que van tenir lloc el 1862– i descriu amb tot luxe de detalls les reiterades temptatives d’engolir aquests pobles veïns.

Un any i un segle donen per a molt, però podríem resumir-los amb unes paraules de Narcís-Jordi Aragó citades per Mesquita: «L’Ajuntament va recórrer a l’annexió forçada i successiva dels municipis més propers. Com que s’havia decidit que Girona havia de créixer, tot semblava supeditar-se a aquest designi».

Més metafòricament, Jordi Vilamitjana escriu que «l’ànima de Girona, avesada durant segles de setges a ser una tortuga que es refugia en la seva closca, quan pot sortir de les muralles es converteix en implacable conqueridora».

El llibre, prologat per l’actual alcalde, Carles Puigdemont, conté plànols, un munt de fotografies, una poesia nostàlgica del danielenc Joan Camós i algunes pàgines de diaris antics que només es poden llegir amb lupa o microscopi.

El desplegament bibliogràfic és aclaparador. Un exemple: no només es transcriuen els argumentaris dels prestigiosos juristes (Ramon Congost, Lluís Marquès i Josep M. Pi i Sunyer) que van perdre la batalla legal per impedir les agregacions, sinó que també s’hi inclouen les respectives notes necrològiques.

Les millors perles, però, apareixen quan Mesquita reprodueix els raonaments emprats per desestimar les al·legacions (vegem, com a mostra, el cas de Palau-sacosta: «Ofrecen argumentos de tipo político filosófico que no pueden surtir efecto ante realidades de peso plúmbeo») o quan explica que la resolució definitiva es basa en arguments tan categòrics com aquest: «Las anomalías originadas por la pequeñez extremada del término de la capital son tan numerosas y manifiestas que necesariamente obligaron a enfocar la cuestión de las agregaciones como única solución basada en la lógica».