No estem d’acord amb la dura i injusta sentència de l’Audiència Provincial de Girona per acusar de plagi el seu magnífic llibre Girona encisa.

D’una carta escrita per en Quim Torra i no publicada, en treurem alguns punyents comentaris per solidaritzar-nos en una injusta condemna que entre indemnitzacions, despeses d’advocats, etc. puja cap a tres milions de pessetes.

“Adverteixo que l’escrit no és d’un Quim Torra gironista, dolç fins ara, ja que s’ha tornat rebel i amb causa. Han passat més de cinquanta anys i cas d’haver-me quedat a la ciutat, n’hagués fet una altre entremaliadura. A la catifa del passat Corpus, prevista davant de l’Audiència Provincial, a la plaça de la nostra majestuosa Catedral, hi hagués estat jo acompanyat d’un artil·lugi musical que hagués posat a tota potència, sonant Iros a la mierda, del grup Eskorbuto, en senyal de la meva protesta per un cas surrealista que em fa sofrir una depressió real que no desitjo a ningú. Me n’he desdit. Ah, he pensat, no tot està perdut! M’he dit, el diumenge passat vares cridar fins a quedar afònic dient que “els polítics no ens representen” durant la mani dels joves del 15-M i ara fer-te mal veure en aquesta ciutat immortal “plena de capcigranys fins a dalt” i “refugiant-me” amb el “meu Josep Pla”, he dit com ell: “Tot em fot un fàstic tremendo”.”

No és la primera vegada que escrivim sobre “l’insòlit” Quim Torra, tot i que estem a les antípodes políticoculturals, hem esdevingut bons amics, col·laborant en vàries tasques de reivindicacions històric-socials-ecològiques, en defensa sempre de la Girona popular.
El motiu que no podíem deixar passar per alt és explicar el greu moment que passa l’amic Quim, és denunciar públicament que no estem d’acord amb la dura i injusta sentència de l’Audiència Provincial de Girona per acusar de plagi el seu magnífic llibre Girona encisa, que per ordre judicial fou retirat de les llibreries gironines. I fent una mica d’història sobre la seva problemàtica, hem de dir que és cert que durant uns mesos en Quim Torra i Rodríguez Matas parlaren d’un mutu projecte d’un llibre sobre Girona, amb dibuixos del segon. En Quim, des de l’any 1979 tenia ganes de treure el seu llibre, però il·lusionat amb els dibuixos presentats ho va veure més bé. El problema és que en Quim en parlar del projecte a diversos dels seus “mestres gronins”, li varen recomanar, per qüestions artístiques, que busqués un bon fotògraf. I sense mala fe, va parlar amb Rodríguez Matas manifestant-li que cada un podia fer un llibre diferent. Un Girona vista per un artesà gravador i l’altre, Girona encisa. Una vegada feta l’oportuna presentació pública de Girona encisa, Rodríguez Matas va interposar denúncia per plagi.

El motiu de la meva indignació que m’ha portat a escriure el present article, és que l’Audiència Provincial ha ignorat la trajectòria professional i cultural d’en Quim Torra. Fa més de trenta anys que estudia i divulga la història de Girona i les seves comarques. Per tant no tenia cap necessitat de plagiar ningú per tal d’escriure un llibre sobre Girona, a ell que és el creador del terme “gironista”. L’avala, revisant el seu currículum vitae: l’any 1979, Un passeig per Girona antiga, documental filmat en Super 8, passat a DVD. I d’altres. En Quim durant molts anys es va dedicar a la venda majorista de fruites, però la seva veritable vocació era la ràdio, gran admirador dels pioners radiofònics gironins com Jaume Teixidor i Narcís-Jordi Aragó. La seva immensa col·lecció de llibres de Girona i comarques, avalen la seva passió i fervor “gironista”, com diria Borges del seu Buenos Aires. És també un entusiasta dels Pla, Dalí i Cugat, que per a ell són “catalans universals”. I des de l’any 2003, a Onagirona, creant el seu espai Dietari gironí, amb 200 guions radiofònics, i des de 2005 Memòria de ciutat, a Onda Cero Girona, amb 250 més. No oblidem que com a actiu militant “gironista” és un habitual a les seccions de cartes al director als diaris locals, on vigila, critica i polemitza amb els que es desvien del seus ideals “gironistes”. Entre les seves múltiples publicacions destaquen els deu Àlbums d’Onda Cero, i menció a part hi ha el “silenciat” llibre Històries de l’immortal, amb Carles Teixidor, una de les millors sàtires del “nadalisme” i del Futbol Club Girona.

I per acabar, necessitaríem música per finir aquest retratat radiofònic d’aquest insòlit Quim Torra, que com a autèntic neo-romàntic sentimental i gran melòman, aimant de la retòrica idealista de l’historicisme, a vegades en excés poètic i literari i que s’emociona fàcilment, sempre té les de perdre i acaba pagant el gasto? I recordem un cop més que la broma del fals plagi-condemna li costa, repetim cap a tres milions de les antigues pessetes. [Diari de Girona]