Uns veïns rescaten del contenidor de les deixalles documentació de l’escultora Emília Xargay, ho denuncien els amics d’El Dimoni, periòdic-e del Pla de Ter, i ho recull El Punt Avui. És l’enèsim disbarat que veiem després de la mort de l’artista ara fa 13 anys. L’Emília, pobreta, va patir una malaltia mental progressiva que en els seus últims anys la feia un personatge incòmoda que ens havia fet passar males estones. Però, d’ençà de la seva mort, lamentem que ningú hagi tingut cura de preservar i gestionar el seu valor com una de les artistes més destacades que hem tingut el segle XX; com a dona, segurament, la que més. No vull ser injust amb els seus hereus (Marc Antoni diria que s’estima més ser injust amb el mort) perquè no tinc prou elements de judici. L’Emília no va tenir fills i no em consta que tingués parella, però suposo que algú deu haver heretat els seus drets. I fa 13 anys que cada cop que sentim a parlar de l’Emília és per assabentar-nos que es destrueixen coses del seu patrimoni. Estic segur que molts dels que la vam conèixer estaríem disposats, bonament, a fer alguna cosa per preservar la seva obra i la seva memòria. Si ens necessita la família, ja ens ho diran. Mentrestant, no puc deixar de preguntar-me: Qui té por d’Emília Xargay?