Una imatge de l’Abat de Montserrat, l’eugenial Josep Maria Soler, llegint el seu pregó, acompanyat per la veïna Núria Terés FOTO: JOEL MEDIR i HEREU

Sr. Alcalde, regidora de Santa Eugènia·Can Gibert, Comissió de Festes, Associació de Veïns, eugeniencs i eugenienques:

Em plau de trobar-me aquí aquest vespre de Festa Major. No sóc pas un foraster entre vosaltres, encara que la meva parla no tingui les característiques tant sonores de la de Girona sinó les de la Catalunya central, degut als anys que hi porto. No sóc un foraster, us deia. Sóc el fill del petit de Can Magí de la Rodona. I sempre m’he sentit de Santa Eugènia de Ter. Primer, d’aquell poble tranquil envoltat d’hortes i camps, quan amb el carro de l’avi anàvem a batre o a collir tomates. I, després, d’un barri de Girona ple de vitalitat que, tot i haver-se transformat en gran manera, continua mantenint la seva identitat pròpia, el seu dinamisme cívic i la seva vitalitat cultural. Un barri que ha procurat acollir i integrar les persones vingudes de fora. Un barri que s’ha anat embellint urbanísticament i que continua les millores. Enguany amb la inauguració de l’espai de la Frontissa, reurbanitzat per al lleure i l’esport. Amb la commemoració, a més, del 75è aniversari de l’escola; una escola a la qual no vaig anar com a alumne, però on vaig ser batejat i confirmat, quan hostatjava, també, l’església parroquial. Enguany, tenim, a més, la perspectiva de recuperar físicament, reconstruït, el Pont del Dimoni, un símbol ben característic de Santa Eugènia i testimoni de la seva història medieval.

Amb en Vicenç, el Dimoni del Güell, i na Gènia, la Nimfa de la Monar FOTO: JOEL MEDIR

Tenim, a Santa Eugènia, dues figures mitològiques, que s’han fet entranyables i fins se’ls dediquen uns gegants. És una cosa sabuda de tothom. Però, algú ha sentit mai la veu del Dimoni del Güell i de la Nimfa de la Monar? Com la sirena i el pastor de l’Empordà les nits de lluna plena, també el nostre Dimoni i la Nimfa fan sentir la seva veu a qui té les oïdes fines. I cal dir que el nostre dimoni, essent eugenienc, no pot pas ser un dimoni dolent. És un geni bo -un eudaimon– com els que tenien els grecs clàssics. Sé que teniu ganes de gatzara, de xerinola de festa major. Però us invito a escoltar-los un moment, el Dimoni i la Nimfa, encara que no sigui nit de lluna plena. Ens volen convidar a Festa Major i ens obren perspectives de futur.

Us invito a escoltar-los un moment, en Vicenç i na Gènia

Descanseu de las activitats laborals. Aprofiteu el lleure, doneu-vos a la festa, diu el Dimoni del Güell, constructor de ponts i de camins per al trobament i no pas per prendre l’ànima de ningú.

Visqueu la gratuïtat i sigueu solidaris, afegeix la Nimfa. Valoreu els moments petits o grans de joia i de compartir l’amistat amb els altres. Procureu desconnectar per uns dies de les preocupacions, de les feines que haureu de fer la setmana entrant. Trenqueu la rutina de cada dia. Lliureu-vos a la festa. La festa ens refà anímicament i ens mostra que sempre podem sobreposar-nos, regenerar-nos i tornar a optar pel bé. Valoreu les coses petites. Gaudiu amb ànima d’infant.

No és una festa privada, egoista. És una festa fe família, de barri, oberta a tothom, solidària. Em plau -diu, encara, la Nimfa- la consciència integradora, d’agermanament de cultures i de solidaritat que té Santa Eugènia i que es concreta de moltes maneres, però una d’important és la recaptació de fons durant aquesta Festa Major per portar una ambulància al Senegal. L’amor a l’altre i el compromís pel bé comú ajuden a donar profunditat a una societat. Ajuden a construir cada dia una convivència més humana, més digna de les persones. Els petits gestos quotidians tenen la seva importància, però cal pensar també en estratègies més grans que ajudin les persones i que protegeixin la convivència social -el viure harmònicament amb els altres-, a més de protegir l’entorn urbanístic i ambiental… Si us pensàveu que la Nimfa de la Monar no s’adonava de les coses, ja veieu que estàveu errats.

El Dimoni del Güell, al seu torn, no es vol quedar curt. És -ja ho he dit- un geni bo, no un dimoni dolent; per això no és avar ni envejós. Per això, ens recorda que no podem viure només a base de comptar costos i beneficis. Ens recorda que hem de posar la persona humana al centre i fer que l’economia estigui al seu servei. La política a tots els nivells i els mercats han de trobar formes d’interacció que estiguin orientades al bé comú. La política no ha de sotmetre’s a l’economia i aquesta no ha de sotmetre’s als dictamens i al model de la tecnocràcia, que només busca l’eficiència immediata. Avui, pensant en el bé comú, necessitem que la política i l’economia, en diàleg, es col·loquin decididament al servei de les persones i es puguin acabar les pasteres i les fugides desesperades cap a Europa; es puguin acabar les marginacions als barris de les nostres ciutats i viles.

La Nimfa de la Monar, que des de la sèquia vetlla pel barri teixint i desteixint la porpra, com la sardana que es fa i es desfà, ens invita a viure la festa d’una manera altruista i a continuar essent-ho cada dia de l’any perquè sap que molts problemes socials es fomenten quan hi ha una recerca egoista, individualista, de la satisfacció, del guany, del poder. I pensant en les futures generacions, ens adverteix d’educar els infants i els joves en l’altruisme, en el respecte i l’amor a l’altre, encara que sigui diferent, a pensar no sols en els propis drets sinó també en els dels altres; és la manera de respectar tothom en la seva dignitat, de treballar pel seu desenvolupament, de contribuir al benestar social (alguns del pensaments expressats són trets de l’encíclica Laudato Si del papa Francesc).

El Dimoni del Güell lloa els espais públics del nostre barri, tot esperant la reconstrucció pedra a pedra del seu pont. Valora l’esforç de tots per fer un barri acollidor, que a més de bellesa ofereixi qualitat de vida a les persones, faciliti el trobament i l’ajuda mutus. Però, penseu que tenir cura dels llocs comuns és tasca de tots -diu encara el Dimoni. Els espais públics, igual que la pròpia llar, ens ajuden a créixer en el sentit de pertinença, a sentir-nos a casa en el barri. Jo des que el Güell és el Güell he viscut aquí, diu també el Dimoni. Primer en un corrent alegre i una mica anàrquic enmig de carpes i barbs i alguna anguila i voltat d’una rica vegetació. Ara amb el corrent més ordenat i la llera encaixonada i en algun tros a les fosques per la cobertura. Em sento molt bé entre vosaltres.

I la Nimfa, més nouvinguda al barri, perquè s’hi va instal·lar en construir la sèquia Monar a l’edat mitjana, ha vist l’evolució del corrent d’aigua, inicialment construït per regar les hortes i fer anar els molins, després unes fàbriques i amb petites centrals hidroelèctriques i tot, sempre s’hi ha sentit, també, a casa.

Dimoni i Nimfa es disposen com tots nosaltres a celebrar demà la Diada Nacional de Catalunya. Hi recordem totes les generacions que han construït el nostre País, hi reivindiquem un futur nacional més ric i ple, més just i fratern, hi manifestem el nostre compromís per l’avui i pel demà (cf. Bisbe Francesc, Diada Nacional de Catalunya: Reflexió, pregària i a Full Parroquial, 6 de setembre de 2015).

I com la sirena i el pastor de l’Empordà, el Dimoni i la Nimfa ens encoratgen en la Diada recordant-nos que “tot és camí, tot és drecera, si ens dem la mà”.

Que santa Eugènia, la nostra Patrona, protegeixi el nostre barri i, juntament amb sant Narcís, tota la ciutat de Girona!

Visca la Festa Major!

[eldimoni.com publica la presentació de l’Abat de Montserrat llegida per Núria Terés]