Quan faltaven pocs dies per recordar -un any més i van 51- l’efemèride del darrer ple de l’Ajuntament de Santa Eugènia de Ter (Gironès), convocat el 26 de juny de 1963 per tancar els llibres del consistori, l’actual administració municipal -l’Ajuntament de Girona- del poble de Pla de Ter difon a la premsa local [Diari de Girona i El Punt Avui] que la seva junta de govern ha aprovat el projecte de reconstrucció del mític i estimat Pont del Dimoni, obra documentadíssima reconstructiva de l’arquitecte Ramon Ripoll. Un recorregut de 657 anys d’història que enllaça amb la nit dels temps: 1357-2014. Res, quatre dies.

Les pedres del Pont del Dimoni bateguen, en silenci, al pas d’un temps oníric FOTOS: LLUÍS BAÑUELOS

Un trajecte no exempt de tota mena de vicissituds, documentades unes, llegendes altres, d’hemeroteca les més recents: sis segles i mig donen per a això i molt més. Si haguéssim de ressaltar les fites d’aquest camí destacaríem -òbviament- el contracte dels Jurats de Girona amb el mestre d’obres Guillem Granollers, de Montfullà, per construir un pont sobre el riu Güell formalitzat a mitjan segle XIV, després que un aiguat s’emportés el pont anterior; la signatura “d’integració” de Santa Eugènia de Ter a Girona, certificada pels respectius alcaldes, l’eugenienc Francesc Estival i el gironí Pere Ordis, el 30 de juny de 1963 (dilluns, nova efemèride rodona més u: ¿tornaran a penjar els domassos dels tres municipis engolits per Girona -de Palau-sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia- a la casa consistorial de la plaça del Vi?); el desmuntatge del pont, pedra a pedra i numerades, gràcies a la sensibilitat de l’enginyer gironí Agustí Palau Baquero, només cinc anys més tard de l’annexió, el 13 de juliol de 1968; la canalització i desviament del Güell, al seu pas pel veïnat de la Rodona de Santa Eugènia (abans es passava amb palanques); la descoberta de l’emplaçament de les dites pedres al Cementiri de Santa Eugènia publicat gràficament pel periòdic en paper El Dimoni, l’1 de febrer de 1981; la presentació oficial i lectura de la tesi de Pere Freixes, el 5 de març del mateix any, a la Casa de Cultura de Girona, on es revelava el nom de l’esmentat mestre d’obres del gòtic pont; l’11 de març d’aquell any, quan el ple de l’Ajuntament de Girona aprova, amb la conformitat de tots els regidors i a proposta de l’alcalde Joaquim Nadal, consultar totes les associacions del sector “a fi que proposessin un possible emplaçament dintre del sector, per a la reconstrucció del Pont del Dimoni”; el nou acord -aquest molt més recent- pres també per unanimitat en el ple del consistori gironí del 14 de setembre de 2010 que encarregava la redacció del projecte de reconstrucció del pont, a partir de l’avantprojecte presentat al registre municipal per les entitats veïnals i culturals el 17 de maig de 2010 on es definien les condicions de reconstrucció i emplaçament sobre l’actual traçat del riu Güell (frontissa del Güell), a l’altura del carrer Riera Maçana de Santa Eugènia / carrers de la Mare de Déu dels Àngels/Pere Compte de Sant Narcís. Pont, pont? El Dimoni etern truca a la porta de la microhistòria sense defallir. Continuarà…

> text de la moció aprovada pel ple de l’Ajuntament del 14·09·2010 [pdf, clic aquí]

> avantprojecte: noupontdeldimoni-1357-2010 [pdf]

> justificacions: noupontdeldimoni-justificacions [pdf]

> text de la moció presentada per les entitats el 17·05·2010 [pdf, clic aquí]