Els veus fotografiats a la coberta i a la contraportada del seu llibre El sueño que fue. Un relato sobre la alfabetización en Nicaragua i ningú no diria que no són germans. I ho són, de fets i de llet! De la que han mamat plegats Orlando Pineda i Sebas Parra. La mateixa que la de Sandino i Freire; Fonseca Amador i Ferrer i Guardia; Galeano i Machado. Diuen que, si bé la informació en comunicació ha de ser -per definició- objectiva, l’opinió -com a gènere periodístic- és subjectiu. Transgredint l’acadèmia, aquesta és una peça opinativa autènticament objectiva. I no és cap contradicció. No pot ser de cap altra manera després de llegir El sueño que fue, estimar en Sebas (Premi Mestres 68 / Girona, 2000) i conèixer l’Orlando (Premi Mestres 68 / 2003). Ells sí que van poder. Són la prova tàctil que si es vol, es pot. Aquest diumenge, a Can Ninetes, els podreu -literalment i tàctilment- abraçar, amb l’immens poder que té un gest d’aquest calibre, per al que el fa i per al que el rep. Presenten el seu llibre a Santa Eugènia de Ter (Gironès) -ahir ho varen fer a Arbúcies i divendres, a la Facultat d’Educació de la UdG i, també, a Cornellà de Llobregat. Qui presenta l’epopeia coral (i oral) que es relata sobre paper és un altre element estimable dels imprescindibles: l’eugenienc eugenial Ramon Macaya, president de l’Associació de Veïns de Santa Eugènia i coportaveu de la Mancomunitat Santa Eugènia·Can Gibert, en la seva (alta) qualitat de brigadista sandinista, que després d’una etapa per l’Amèrica Llatina, va tornar a Catalunya el 1993. Enamorar-se de l’èpica que destil·len les pàgines de la història és tan fàcil com laboriós -aprenem amb la lectura- és organitzar la que seria la mobilització i participació popular més important del segle XX (qualificada així per la UNESCO) que va aconseguir que la Cruzada Nacional de Alfabetización (la CNA) impliqués 115.000 joves brigadistes alfabetitzant 400.000 persones adultes a la nova República de Nicaragua, rebatejada com a Territorio Libre de Analfabetismo el 23 d’agost de 1980. El mètode audiovisual d’alfabetització creat per la professora i pedagoga cubana Leonela Relys (Premi Mestres 68 / 2011), porta per nom Yo, sí puedo; no és casual, ho veieu com sí que es pot, quan de debò es vol: “Puño en alto, libro abierto” (estrofa de l’himne de l’alfabetització de Carlos Mejía Godoy). El maestro Pineda i el mestre Parra estaran de bolos aquests dies, si els voleu anar seguint, visiteu el web gironí de l’Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador: aepcfagirona.blogspot.com.es.