|
En el llibre Pàries urbans, Loïc Wacquant (2007) situa en el centre del procés de marginalitat dels barris perifèrics la percepció negativa que, per raons diverses que aquí no entrarem a tractar, acaben tenint els veïns del seu propi barri i la percepció negativa que tenen els veïns de la resta de la ciutat del barri en qüestió. Això pensem que és justament el que està passant a.
Conscients d’aquest fet, un grup de veïns ens hem ajuntat per col·laborar en l’intent de revertir aquesta tendència. El nostre objectiu és potenciar les coses positives del barri, recuperar la identitat i l’orgull de viure a i fer visibles i compartir amb la resta de la ciutat els valors del nostre barri. Pensem que, per fer de un barri amb qualitat de vida, amb un alt nivell de convivència, amb espais segurs per als nostres fills i que facilitin la comunicació dels veïns, amb activitats que enriqueixin la nostra vida personal i comunitària, i amb atractiu per viure-hi, cal la participació de tothom. Pensem que la participació ha de ser plural i variada, que reflecteixi les diferències culturals i els punts de vista que inclou un barri tan divers com el nostre. En aquest sentit, voldríem compartir l’espai participatiu, des de la nostra perspectiva i les nostres maneres d’actuar, amb les altres associacions i entitats del barri, amb esperit cooperatiu, però cadascú des de la seva independència. Considerem que la pluralitat dels punts de vista de diversos col·lectius i la seva projecció en l’acció ciutadana és un senyal de salut democràtica d’una societat.
Amb aquest esperit constructiu i de cooperació, hem participat en reunions i propostes amb l’Associació de Veïns de de Ter i altres entitats del barri. També hem fet trobades entre nosaltres per posar damunt la taula les qüestions que interessen als veïns i copsar les inquietuds d’alguns sectors amb problemàtiques específiques. Recentment, vam participar amb membres de la Universitat de Girona en xerrades informals amb l’objectiu de generar idees sobre com podem afrontar de manera més eficaç i eficient les nostres accions en la millora del barri, i esperem poder continuar fent-ho.
Per acabar, també hem volgut fer propostes sobre algunes inversions que podria fer l’Ajuntament de Girona amb el pressupost participatiu del barri de. En aquesta línia, i seguint els objectius que dèiem al principi de promoure els valors del barri i revertir algun punt feble, hem proposat fer un mirador que permeti gaudir de la meravellosa vista de les hortes de des d’un dels pocs indrets del carrer Costabona que encara queden oberts a les hortes, i dignificar i embellir així un altre dels valors sociohistòrics que encara queden al barri, la séquia. També hem proposat millorar l’enllumenat de les entrades a les hortes per evitar que es converteixin en un paratge generador d’activitats incíviques i inseguretat ciutadana. Finalment, hem proposat arreglar els camins d’entrada a les hortes, que estan en molt mal estat. Els propers anys, esperem continuar fent propostes que millorin la seguretat, el benestar dels veïns, la convivència i el civisme del barri.
En definitiva, pensem que al barri també hi cap la nostra participació, que s’hauria de veure com un senyal de riquesa, incloent-hi la participació en els pressupostos destinats a millorar-lo. Pel que fa als comptes, també hi volem tenir coses a dir, perquè els veïns puguin tenir la possibilitat de triar opcions provinents d’una pluralitat de punts de vista que reflecteixin les diverses inquietuds que emergeixen d’un barri tan divers com el nostre.
Aquest article està signat també per 30 veïns més
El que li caldria al nostre poble per tornar-lo a dignificar seria tornar a ser un municipi independent, com ho havíem sigut durant molts anys, i així tenir els nostres propis pressupostos i no dependre de les engrunes que ens cauen des de Girona. I guiar el nostre propi futur.
:: xavier, d’acord: l’única dignitat que ens cal és la de portugal > http://www.eldimoni.com/als-aires-de-la-descentralitzacio-santa-eugenia-de-ter-periferia-de-girona
“Paria (término de origen portugués): personas que no disfrutan de los mismos beneficios o derechos que otros. Un paria, por lo tanto, suele considerarse como alguien inferior.”
Como vecina del barrio de Santa Eugènia de Ter y colaboradora, siempre que puedo, me siento muy ofendida por tan sólo el ejemplo que dan éstos sujetos.
En este barrio hay personas que trabajan muy, pero que muy duro y sin esperar nada a cambio, para que este barrio y las personas que lo habitan vivan en armonía y comprensión, y sobre todo para que no haya nadie que no pueda tener los mismos derechos y beneficios de un barrio muy digno.
Hay conflictos, por supuesto, porque señores míos los conflictos hacen para de la condición del ser humano, por desgracia, y hay que saber resolverlos y tratarlos con efectividad y sumo valor para que todo funcione para toda la población a partes equitativas.
Me indigna vuestra comparación, libro sumamente duro, y más su situación geográfica “un gueto de norteamérica”.
Vergüenza os tendría que dar insultar de esta manera a vecinos vuestros…
Sra. Natàlia:
Creo que usted no sabe dónde vive, no hay peor ciego que el que no quiere ver y a usted le pasa con nuestro barrio, no quiere ver la realidad, solo le preocupa “su” realidad y no ve más allá de sus ideas particulares, deje de contar mentiras y déjese de demagogia, la realidad de nuestro barrio Santa Eugènia de Ter no es la que usted pregona, nuestro barrio es el más dinámico de toda Girona y provincia y no le permito que hable en esos términos de los vecinos ni del barrio. Rectifíque.
Este comentario está avalado por 47 firmas de vecinos más