Al gran Pepe Rubianes, fent el paper de Depa Carel·li, l’assassí de velletes a Antaviana, mentre decidia com rematava l’àvia després d’haver-la desplomat; si amb l’arma blanqueta, si amb la cordeta, si amb la pistoleta… se li apareix un àngel alat per dissuadir-lo, Carel·li Rubianes mira còmplice a la platea i remuga, amb un recargolament de puny que no oblidaré mai: “Òndia, la consciència!”

La peça teatral Antaviana (1978), de Dagoll Dagom, està basada en diferents relats del genial Pere Calders; el professional Depa Carel·li és el protagonista del conte titulat La consciència, visitadora social. Imprescindible!

Una escena paral·lela va representar-se el passat divendres -15 de març- als jutjats de Girona, quan darrera la porta tancada -i barrada al públic per dos mossos- de la sala de vistes (privades?) del número cinc s’estava realitzant el que inicialment era per tirar endavant el desnonament d’un veí de Salt, amb més de deu anys de veïnatge, i que finalment va resultar ser la subhasta del seu habitatge. Sense prou informació prèvia. Sense el seu advocat, d’ofici. Sense Torramadé, el seu alcalde d’ofici. Sense drets. Amb l’únic suport de la PAH. A pèl. El veí va ser desplomat. Amb diürnitat i traïdoria. Amb els cossos d’esquadra vetllant per la seguretat (de qui?). Amb els mitjans de comunicació de testimoni. Amb el degà Hugo Novales declarant al passadís, després de visitar el secretari de la sala en qüestió, confirmant davant dels micros que tot i el dictamen europeu tot és “interpretable” a l’hora d’aturar un desnonament o una subhasta “abusiva”. Resultat: Bankia, la dels principis, nova propietària, guanyadora del conte de la subhasta pel 60% del valor de l’immoble. On eres, en aquell moment, Àngel Consciència?

Era el dia que tots els diaris duien a portada, amb lletres de pam, el que El Punt Avui titulava a sis columnes: “Hipoteques abusives”. No llegeixen la premsa als jutjats de Girona? Tan encaparrats estan en les seves coses que no atenen el que altres companys jutges -amb consciència- han fet i han dit i escrit sobre el tema? Ni coneixen l’advocat de Martorell, home conscient? He de ser jo qui els hi recordi on som, qui els paga, qui és el Tribunal de Justícia europeu? És per riure de plorar: com t’enyorem, Rubianes!

Jaume Sisa va posar lletra i música a aquell primer personatge amb aquesta balada: “Depa Carel·li surt del llit a l’alba, prepara l’eina de segar la vida. El dia té el seu crim i el seu programa, l’Àngel Consciència inútilment l’espia. Surt al carrer i desprès la solitud profana. Ignora el bé i el mal, un assassí formal. Artista marginal, un bon professional. Anònim criminal.” Criminals?, què/qui em recorda? Ummm?!