El diari del 19 de setembre informava que el Departament de Justícia de la Generalitat havia concedit una subvenció de 73.333 € a la FAES, Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales, entitat presidida per J.M. Aznar i vinculada, lògicament, al seu partit, el PP. La donació forma part d’un paquet de subvencions destinades a entitats jurídiques sense ànim de lucre vinculades a partits amb representació parlamentària, segons el DOGC, Diari Oficial de la Generalitat, que també donava la llista de les entitats agraciades: Fundació Rafael Campalans (vinculada al PSC); Fundació Ramon Trias Fargas (CDC), Fundació Josep Irla (ERC), Fundació Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (UDC), Fundació Nous Horitzons (ICV) i Fundació Alternativa (EUiA), a més de la susdita FAES, que ocupa en aquest rànquing la quarta posició i que és l’única que hi figura com a ens d’àmbit estatal, tot i tenir el PPC el seu propi laboratori d’idees, l’Institut Catalunya Futur.

Vist des de Catalunya, no deixa de ser curiós el fet que sigui precisament l’entitat estatal, i no pas la regional de les dues vinculades al PP la que pari la mà per rebre els diners d’un Govern que, seguint amb la terminologia popular, és de categoria regional, i no pas nacional… Fa gràcia (per dir-ho així) veure que a la fundació presidida pel señorito español, com el va titllar el Comandante quan van coincidir a les selectes files dels dirigents mundials, no li cauen els anells a l’hora d’agafar els diners i arrencar-se a córrer. Un no pot menys que recordar quan el senyor Aznar i la seva camarilla retreien, inflats d’orgull hispànic, al señor González que s’hagués rebaixat a fer el pedigüeño quan aquest va aconseguir de la Unió Europea els fons de compensació per a Espanya que després el PP, quan va estar al govern de l’Estat, amb Aznar López al capdavant, no va tenir cap problema a cobrar-los religiosament.

Però encara sorprèn més que hi pugui haver uns criteris suposadament sensats segons els quals el Govern català –i Catalunya a través seu- hagi de pagar a una fundació de fora del seu àmbit territorial, administratiu i polític una subvenció tan insòlita, oi més tractant-se d’un organisme, la FAES, que s’ha significat per la seva bel·licositat contra Catalunya, precisament, i de manera duríssima durant l’etapa del Govern tripartit i el procés de gestació i aprovació del nou Estatut d’autonomia, i també contra el Govern de Rodríguez Zapatero, a qui penja tota classe d’acusacions, entre les més indignes i repugnants la d’haver arribat a la Moncloa dalt d’un tren de rodalies…

Que s’han fet coses, i que s’ha avançat molt?

I sorprèn més encara, irrita i desespera vist des d’una associació de discapacitats com el GERD (Grup Editor de la Revista del Discapacitat, L’Atípic), que lluitem amb una fona (pregunteu als discapacitats com els costa d’arrencar una subvenció, per modesta i raonable que sigui, de l’administració) contra uns gegants enormes, que no són precisament molins, sinó obstacles reals i persistents: les barreres físiques i mentals que no ens deixen viure en pau com tothom; les mancances de tota mena: econòmiques, sociosanitàries, comunicatives…; la incomprensió, la falta de tacte, el desconeixement, la falta de suport de les institucions, de les empreses i dels particulars envers les activitats dels discapacitats, siguin laborals, socials, esportives, del lleure, etc, etc… Que s’han fet coses, i que s’ha avançat molt? I tant, només faltaria, i més veient d’on veníem: d’un país que el franquisme va deixar a la cua d’Europa en tots els indicatius, entre ells el de prestacions socials per als seus ciutadans més desfavorits, un vergonyosa posició que amb prou feines ha canviat, després de 30 anys de democràcia. I ves per on, a dia d’avui hem de veure, incrèduls, com el Govern autònom de Catalunya premia una fundació ideològicament entroncada -si no hereva, o epígona- amb el pensament (per dir-ne alguna cosa) que va impulsar aquell període negre de la història d’Espanya que ni la FAES ni el partit adjacent no han condemnat mai.

Fermí Sidera Riera, veí del Sitjar, és col·laborador de La Farga de Salt
i membre del consell de redacció de la revista L’Atípic
[Fermí Sidera gestiona el weblog El Dret d’Herència Universal]