Un estudi sobre persones no-usuàries de biblioteques, elaborat pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), explica, en referència als hàbits lectors, que el 50% d’aquells que no trepitgen mai aquest servei públic o bé indiquen que, en el seu moment, no van disposar d’un equipament a l’escola (23%) o bé en tenen un record negatiu (27%). Els resultats globals no conviden gens a l’optimisme. A tall d’exemple, la recerca defensa que el 45% de la població catalana major de 14 anys no utilitza la biblioteca pública, malgrat la xarxa i accessibilitat existent, sobretot en la franja d’edat més gran (a partir dels 50 anys).

L’estudi està datat el passat mes d’abril i es va començar a fer-ne difusió a finals del juny següent, i ha coincidit amb la polèmica de la reducció de la subvenció per a la biblioteca escolar Montfollet, situada a l’Escola Montfalgars de Santa Eugènia de Ter.

> L’estudi marca tres perfils de persones tenint en compte la seva relació amb les biblioteques: usuaris, no-usuàries i exusuàries [>pdf].

El perfil de les persones no-usuàries, aquelles que la relació amb la biblioteca ha estat sempre més enllà que superficial, remarca que un dels factors que entren en joc és l’absència de biblioteca a la seva escola. El retrat robot d’aquesta part de la població, que l’estudi fixa en una dona major de 65 anys, sense estudis, jubilada i que viu en ciutats grans fora de Barcelona, mostra, a més, una relació, sobretot, de desconeixement: «Mai ha anat a la biblioteca i afirma que no hi anirà perquè no li interessa o desconeix què li pot interessar», argumenta l’estudi. És un segment que, a escala cultural, consumeix, principalment, audiovisuals (ràdio i televisió) i assisteix poc a cinemes, teatres i concerts. Tampoc utilitza molt internet i no llegeix massa («ha llegit un llibre en el darrer trimestre i li ha arribat prestat»), sempre per oci, mai per obligació, malgrat que, en alguna ocasió, «té dificultats per llegir».

En referència a les exusuàries, persones que anaven a la biblioteca i han deixat d’anar-hi, la investigació, buscant un prototip, dibuixa un home d’uns 42 anys, amb formació superior, que treballa, usuari habitual d’internet, viu en àmbits urbans, que llegeix per motius professionals (i necessitaria més oferta de llibres electrònics) i membre d’alguna entitat cultural. A més, segons indiquen els resultats finals, practica la cultura de manera «sofisticada», que significa, d’entre altres, que va, sovint, al teatre i a concerts. També «consumeix també molta cultura des de casa», afegeix abans de subratllar que aquest perfil és procliu a ser devorador de «llibres, revistes, còmics, blogs, etc. molt per damunt de la resta de la població».

Perquè aquest grup ha deixat d’anar a la biblioteca? L’estudi esgrimeix que si bé de jove usava la biblioteca, «ara considera que a internet té el que necessita o, si és estudiant de formació continuada utilitza, la biblioteca universitària». «De petits tenien una biblioteca escolar que considera molt dolenta, tot i que d’altres companys d’edat consideren que era molt bona, les opinions són extremes», expressen els resultats finals. No obstant això, aquest perfil es plantejaria tornar a utilitzar aquests equipaments públics si tinguessin una major adaptació a la seva vida quotidiana, per exemple, en la proximitat a la feina o lloc de residència, l’horari d’obertura en caps de setmana o un millor accés a internet.

Qui va la biblioteca pública?

Segons l’estudi de la Generalitat i la UOC, és un perfil jove (el 75,9% de persones es troben entre els 15 i els 24 anys) que hi accedeix, bàsicament, per estudiar. Alhora, els joves són el col·lectiu d’usuaris més crítics, valorant el servei amb una puntuació mitjana de 7,9 punts sobre 10. En el global d’usuaris, de totes les edats, la puntuació s’eleva fins als 8,3 punts.