L’àlbum de fotos d’OndaCero del Sant Jordi 2009, intitulat L’àlbum del fotògraf dels diumenges és un magnífic reconeixement (dissortadament pendent en el deure de qui des de les institucions hauria de procurar aquestes coses) al fotògraf gironí Martí Massafont, un homenatge a la ciutat de Girona i un regal als amants de la fotografia de qualitat.

Martí Massafont, qualificat de «fotògraf de carrers i places», ha estat durant molts anys dependent de can Puig Martí. Els caps de setmana, en canvi, s’ha dedicat a tirar fotos de Girona i dels gironins. Va començar a treballar al Pont de Pedra i al Pes de la Palla. Amb altres fotògrafs, armats de càmeres Leika, reclamava l’atenció dels clients al crit de «foto, foto». Com que es passava els diumenges fent fotos, les nits de la setmana les havia de passar revelant al laboratori-soterrani de casa seva. Tot això sense deixar d’acudir mai diligentment i eficaçment a la feina. La seva tasca ha esdevingut amb els anys una crònica extraordinària -inèdita abans de la publicació d’Onda Cero- de la ciutat de Girona des de finals dels 40 fins fa pocs anys.

La feina de recollir, ordenar, seleccionar i editar les fotografies es deu a l’activista de la ràdio i de la ciutat, Quim Torra^*. Armat d’un proverbial somriure, d’una amabilitat exquisida i d’una loquacitat prodigiosa, en Quim Torra és un gironista recalcitrant, enamorat de la ciutat fins a la medul·la de l’os, que quan escriu ho fa amb un envejable sentit del periodisme immediat, de la intrahistòria. En aquest Àlbum ha sabut armat un petit monument per a la memòria de la ciutat. La tria de fotos «de la Girona de sempre» no és en absolut atzarosa. El llibre comença i acaba a la plaça de toros de Santa Eugènia de Ter. La primera foto és del concurs firal de sardanes de 1949 al magnífic rèdol de la plaça; la darrera, del fotògraf Massafont amb un torero a la tradicional corrida de toros de les Fires. «Ara no hi ha corrida i tampoc plaça…», afirma Torra, no gens gratuïtament. La destrucció de la plaça de toros de Santa Eugènia i de totes les possibilitats cíviques que oferia és un dels disbarats més grossos de la ciutat en els darrers anys. Però hi ha més. Aquella Girona de sempre tenia uns esplèndids urinaris davant del Lleó (avui a Girona, els urinaris públics són completament insuficients); una columna a la Constitució de 1869, ara mateix absent per obres al carrer des de fa tres anys però que hom espera que torni aviat al seu lloc -tal i com va prometre l’alcaldessa-; un parc de bombers al centre de la ciutat -hi ha molta gent que pensa que no se n’han d’anar cap a Fornells-; el tren d’Olot a Girona (quina altra bestiesa, haver-se carregat els carrilets!)… I encara hi ha més coses en aquest àlbum. Quim Torra i Martí Massafont -Martí Massafont i Quim Torra- evoquen moments fabulosos, instants prreciosos de Girona: en Kubala als vestidors de Vista Alegre (1951), la inauguració de l’aeroport Costa-Brava amb la torre de control inacabada (1967), la inigualable Ava Gardner a la grada de la plaça de toros en el rodatge de Pandora (1950) i l’equip del Girona d’hoquei patins als gloriosos 50, amb el seu gran capità recentment desaparegut, l’August Serra i Mustich, el més gran esportista gironí de tots els temps. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines

^*Quim Torra i Roura és veí de Santa Eugènia de Ter i col·laborador d’eldimoni.com i d’OndaCero a Girona amb el programa setmanal Memòries de ciutat, els dilluns -en directe- al 90.4 FM, de la 1.15 a la 1.45 del migdia