Fa tres setmanes que mantinc una relació epistolar amb la regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament de Girona a través de la bústia d’avisos municipal [veure el diàleg per a sords].

El cas és que fa tres setmanes justes que van posar uns senyals de prohibit aparcar al carrer Oviedo perquè s’hi ha de tornar a pintar les ratlles (dels carrils i dels aparcaments). Va ploure i no es va poder fer els dies convinguts. Es van treure els senyals, però com que ja feia dies que no hi aparcava ningú i les ratlles no es veuen, els veïns no s’han atrevit a aparcar-hi. I tal i com està el barri, vint places d’aparcament són masses places menys!

El primer avís que vaig fer va ser per demanar que es fes saber d’alguna manera que mentre no es pintés es podia tornar a aparcar al carrer en qüestió, però ja des de la primera resposta hauria d’haver vist que no escoltaven. Entestats en contestar que per causa de la pluja no s’havia pogut pintar i que es faria quan les condicions ho permetessin (cosa que ja sabia però que no era el que demanava!) no han actuat en el sentit demanat i hem mantingut un diàleg que ha durat tres setmanes.

Tres setmanes per pintar dues ratlles a terra?

A aquest ritme, pintar les zones blaves al barri (fet en un temps rècord, tres dies!) hagués semblat l’obra de la Seu!

A hores d’ara, quan finalment els veïns han tornat a aparcar els cotxes al tram en qüestió, han tornat a posar els senyals per pintar avui i demà: per tant, torna a estar prohibit aparcar i avui, òbviament, no s’ha pintat res.

Segurament la setmana que ve ja estarà tot arreglat, però haurem estat tres setmanes sense més d’una vintena de places d’aparcament i amb la sospita real de que ens volien pintar aquell carrer amb ratlles blaves! Que ara serà utilitzat pels treballadors i visitants d’Hisenda i no es pot deixar escapar el negoci (perdó, volia dir no es pot deixar sense dret a l’aparcament a ningú, perquè les zones blaves -curiosament- ara són per afavorir l’aparcament).

Altre cop, no voler escoltar la opinió del veïns (només perquè en algun manual de política deu posar que les opinions dels veïns molesten- farien bé de recordar que els manuals d’ara són sensiblement diferents als de trenta anys enrere, quan van començar) ens ha portat a la situació de desconfiança tècnica, és a dir, quan es fan les coses alguna raó deuen tenir per fer-les així i no de la manera lògica que el pas diari pels carrers del barri sembla que aconsella.

Aquest és un exemple petit (estúpid si voleu) però la regidoria de Mobilitat n’ha feta de tots els colors i alçades al nostre barri.

Per Santa Eugènia, per Sant Narcís…

I com que ja tenen qui els riu les gràcies i els agraeix qualsevol fotesa per sortir a la foto, jo em permeto de recordar que ha estat aquesta regidoria i la seva política de fets consumats la que ens ha deixat el barri totalment aïllat de la resta de la ciutat, amb dificultats reals per accedir als nostres comerços i negocis des de el centre (situació que es complicarà més amb la sortida de camions tant pel carrer Oviedo -sí!, el que no han volgut pintar!- com pel de Santa Eugènia) amb més de cent places de zones blaves, i prop de quatre-centes places lliures perdudes… i, que sense aconseguir (potser ni intentar) que ADIF es faci responsable de les destrosses, molèsties, soroll, pols i brutícia que hem de suportar al barri, sense complir cap dels compromisos d’informació (panells, punt d’informació, programa a TVGi…) i sense convocar la Taula de Mobilitat (ni amb un tema tant sensible i complicat com és les obres del TAV, on qualsevol ajuda i opinió hauria de ser escoltada i benvinguda) ha aconseguit que aquí no es parli d’indemnitzacions (ni a veïns, ni a comerços, ni al barri) ni es parli de la il·lusió de com quedarà tot un cop acabades les obres… perquè a Sant Narcís ens costa parlar de futur aclaparats com estem per un present que sense ser-nos consultats ens condiciona el dia a dia.

I així els va! Van de güais i a ells ningú els ha de dir com poden fer la feina?… Després llegim als diaris que els camions i autobusos no poden passar pel vial perquè l’alçada o els girs no són correctes… i no podem més que somriure i pensar en la vergonya que haurien d’estar passant si aquesta fos una ciutat normal on -encara que només sigui cada quatre anys- escollíssim els millors i més ben preparats i no als millor i més ben col·locats!

Martí Carreras i Planas és veí del barri de Sant Narcís