(Dedicat a M. Lluïsa Faxedas,
regidora de Cultura de l’Ajuntament de Girona)

Des de fa molts anys tenim amb en Josep Perpiñà, vell amic pintor gironí, unes tertúlies sobre art, quasi cada dissabte al vespre al nostre taller. I tot sovint compartim lectures i llibres que ens intercanviem. Si jo un dia li vaig deixar un llibre del famós Danto, destructor de la pintura, que va del Renaixement a Picasso, és el principal teoritzador de l’Art Conceptual, etc… Perpiñà està més a prop de Clement Greenberg i em porta per llegir Arte y Cultura, una col·lecció d’assaigs (1939-1959). Particularment, com a artista més humanista i social, estem a prop d’un marxista heterodox com el crític d’art i novel·lista anglès John Berger. Tot aquest enrenou d’autors m’ha recordat que tenia des de fa diversos mesos per llegir un llarguíssim article de M. Lluïsa Faxedas, la nova regidora de l’Ajuntament de Girona, publicat a la revista Espais de Girona i titulat: La utopia de la puresa. Els orígens de la pintura abstracta, 1910-1925. M’ha fet gràcia que aquesta, per molts artistes gironins, desconeguda i jove professora de la universitat gironina, autora de tan brillant, erudit i cosmopolita estudi dels artistes Kandinsky i Mondrian, és ben segur que ignora qui som la major part dels artistes gironins que no estem en l’òrbita de la postmodernitat conceptual i minimal. Farem una mica d’història local.

A Girona, després de més de 20 anys de nacionalcatolicisme-franquista, la crítica d’art era exercida per Gerió, pseudònim del capellà Dr. Bolós, i després per Mariano Oliver, falangista i cap de la censura, del Ministeri d’Informació i Turisme. Amb el contrapès cultural -centrista- dels reformistes catòlics de la democràcia cristiana catalana dirigits primer al seminari pel Dr. Estela i després en la nova universitat gironina per Mossèn Modest Prats, pare espiritual dels montserratins com el poeta Narcís Comadira, exmonjo, Antoni Puigverd, exescolanet cantaire, acompanyats pels deixebles ultracatalanistes com l’exrector Pep Nadal i el catedràtic J.M. Terricabras. Mencionats a part hi havia els tres veterans exmembres de l’Acció Catòlica gironina com N.J. Aragó, exseminarista, Francesc Ferrer i Joan Ribas, junt amb l’exbatlle Quim Nadal. Aquests són els quatre intel·lectuals polítics orgànics de la nova burgesia gironina, beneficiària de la famosa transició democràtica.

Aquests van marginar el sector de l’esquerra del PSUC i van destruir tota l’esquerra dins els moviments veïnals -només van deixar créixer els Maulets, independentistes- que també se’ls van revelar. Marginaren també activistes polítics com Eudald Carbonell, Damià Escuder, Jordi Creixans, i els artistes del sector més radical de l’Assemblea d’Artistes de Girona, d’Enric Marquès als seus deixebles. I ha diversos intel·lectuals més com Jaumó Fàbrega o Narcís Selles.

I del filó universitari són cridats els profepostmoderns, com en Xavier Antich i els seus amics, Àlex Nogué, etc… Escriptors com J.M. Fonaleras, Ponç Puigdevall. I a més, una extensa nòmina de llicenciades-historiadores d’art postmodernes com: Glòria Bosch, Anna Capella, Carme Sais, Dolors Vidal, Marta Pol, Eva Vázquez… I la recent M. Lluïsa Faxedas, nomenada regidora de Cultura de l’Ajuntament gironí per continuar la croada dels postmoderns, que amb el seu elitisme-abstracció amaga la lluita de classes i les injustícies socials, amb les cortines de fum de no sabem quina contemporaneïtat. La burgesia gironina està molt cofoia amb tots aquests intel·lectuals, que són reforçats, promocionats a través de les seves fundacions, premsa, etc… D’aquesta manera és neutralitzat a Girona el veritable esperit crític.

Volem recordar a la revista Espais, on publica la Sra. Faxedas el seu sublim assaig sobre la puresa dels primers pintors abstractes, que els burgesos americans foren els principals inversors i promotors d’una pintura ahistòrica, atemporal, plana, abstracta, i espiritual, per desviar els artistes occidentals durant la Guerra Freda de les seves simpaties pel comunisme. Li recomanem que llegeixi el voluminos estudi sobre les implicacions de l’ex-CIA i certs multimilionaris, crítics progressistes americans, en la promoció de l’Expressionisme Abstracte. I voldríem dir a la Sra. Faxedas que en el, repetim, seu sublim assaig, no hi ha tampoc cap cita de La palabra pintada, de Tom Wolfe, mena de paròdia del rerefons elitista i mercantil de certs pintors americans, manipulats per mecenes crítics d’art, que a través de certes teoritzacions esotericopublicitàries amagaven el màrqueting, economiscismes dels mitificats moviments de l’avantguarda. Aplaudits i seguits per les petites elits d’esnobs, nous rics i grupets culturals.

A Catalunya, l’entorn mercantil de l’obra de Dalí, mogut pel lobby del Teatre Museu de Figueres, el reconvertit estel d’en Miró, en l’anagrama de ‘la Caixa’. I els signes informalistes de Tàpies en murals per les parets dels Consells de Govern de la Generalitat i les façanes dels grans bancs i fundacions. Acabarem dient a la Sra. Faxedas que és molt lliure de ser una idealista neoplatònica partidària de «l’art per l’art», i parlar de no sabem quina puresa. Encara que creiem que no vol reconèixer que els artistes i éssers humans en general tenim les mans brutes per l’esforç quotidià de viure i treballar per conèixer i transformar el món cap a la utopia d’una nova societat sense explotats ni explotadors. On tots puguem ser artistes, lliures i solidaris… És evident que la regidoria de Cultura de Girona, amb senyores tan sublims, ben poca cosa podrà canviar de la cultureta gironina de l’amiguisme, l’elitisme i el culte al buit, que els privarà de veure els horrors, injustícies i inhumanitat de la nostra societat, sense denunciar qui són els seus responsables, els beneficiaris i els manipuladors. [Diari de Girona]