![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
El Grup de recerca Comunicació social i institucional de la UdG, conjuntament amb la Facultat de Turisme i el departament de Filologia i Comunicació de la UdG, organitza les 1es Jornades de comunicació i societat, dedicades, en aquesta primera ocasió, a la comunicació a Cuba.
Estudiar el fenomen de la comunicació implica considerar la forma en que s’estructuren, produeixen i reben els diferents tipus de missatges. Entenem, però, que cal centrar l’anàlisi, també, en l’àmbit de les idees i els valors que circulen a través dels diferents mitjans i suports i les relacions de poder que es vehiculen a través d’ells. En el cas de Cuba, l’anàlisi de la comunicació és molt interessant, ateses les particularitats de l’illa. De fet, des de la perspectiva de la docència, l’ensenyament de la comunicació a Cuba ja es planteja com un instrument per reforçar les estratègies de la revolució.
Amb tot, i des del punt de vista del disseny, les aportacions cubanes són d’un notable valor. L’Instituto de Diseño de La Habana, amb qui la UdG té signat un conveni de col·laboració, representa un excel·lent model de treball i posa en evidència que el gran objectiu del disseny es la creació d’un entorn més habitable.
D’altra banda, és indiscutible que a Cuba no trobarem cap anunci publicitari. Aquest espai l’ocupa un altra mena de reclam: els missatges polítics socials i culturals que la revolució cubana estén per tota l’illa. Aquesta estratègia comunicativa disposa d’uns referents històrics molt clars en la Unió Soviètica, però també -per exemple- en els cartells de la Guerra civil espanyola.
Una altra forma de comunicació que s’analitza en les Jornades és el cinema. De fet, tot el cinema llatinoamericà, a partir dels anys seixanta, inicià un procés d’immersió del fervor revolucionari i, amb una notable qualitat estètica, es convertí en una punta de llança per la lluita per l’emancipació llatinoamericana del control cultural, econòmic, social i polític nord-americà. El cinema a Cuba és un instrument valuosíssim per conèixer la realitat quotidiana d’un país tan particular i que provoca tantes passions.
El fet que Gabriel García Márquez hi anés a cofundar una escola de cinema –el prestigi de la qual arriba fins als nostres dies– és prou significatiu. Això juntament amb la forta tradició del cinema soviètic i neorealista italià va possibilitar que, un cop iniciada l’etapa comunista, es consolidés una personalitat cinematogràfica pròpia i que ha quedat totalment assimilada per les següents generacions de cineastes, tant els més institucionals com els dissidents.
Les 1es Jornades de comunicació i societat pretenen analitzar, doncs, una àmplia mostra del conjunt comunicatiu cubà: el disseny gràfic, el disseny industrial, el cartellisme, el cinema, la docència. Així mateix, aquestes Jornades s’inscriuen en la voluntat de la UdG d’intensificar les relacions acadèmiques entre Cuba i Catalunya.
> Més informació fent clic aquí
Lluís Costa és professor titular de la UdG, àrea Comunicació Audiovisual i Publicitat, coord. d’estudis de la Facultat de Turisme – depart. de Filologia i Comunicació i veí del