Gràcies a tothom per ser aquí, a Can Ninetes. La Leo, el seu record, el seu esperit, ens convoca. Aquest és un acte d’homenatge a ella i a les dones lluitadores d’abans, d’ara i de sempre. Parlaré des de l’admiració i des de l’amistat.

La Leonor Joher, la Leo, se’ns torna a fer present a través del calendari 2009 editat per l’Institut Català de les Dones (ICD). Una dona forta, una militant obrera, veïna i amiga, lluitadora de moltes causes que tenen les persones com a centre. Una dona eugenial, arrelada al seu barri, a l’Associació de Veïns, a la JOC (Joventut Obrera Catòlica), al treball discret i al més visible. Testimoni viu d’implicació, de reivindicació, d’esperances, de fidelitat i d’utopia. Gràcies a persones com ella reescrivim la història amb clau de relleu.

[El capítol Viure és lluitar del Breviari de ciutadania, de Carles Rahola (1881-1939),
és un dels textos que em fan pensar en la Leo]

Una bona ciutadana, una bona persona

La Leo era una dona amb inquietuds, amb sensibilitat… pendent i atenta amb els altres i l’entorn; una dona senzilla, del poble, dona entre les dones; dona que creia en la dimensió col·lectiva, comunitària; una dona amb conviccions socials, feministes i humanistes; dona lluitadora, amb energia, amb coratge, vitalitat, incansable; una dona amb magnetisme, per atraure altres persones, per arrossegar; dona de fe, que a través de la JOC va saber integrar la vida i la fe, per comprometre’s sense límits pels altres, pel barri, per la parròquia de Santa Eugènia de Ter; dona testimoni viu encara d’implicació, de reivindicació, d’esperances, de fidelitat i d’utopia; una dona que ha quedat impregnada en la història del barri, de l’Associació de Veïns, de la parròquia…

Gràcies a persones com ella reescrivim la història amb clau de relleu

Perquè la història no són un conjunt de fets freds i objectius. La història de Santa Eugènia de Ter està plena de persones amb energia com la Leo, que han donat tot el que han pogut i s’han donat per aquest poble. És aquesta història que hem de rescatar, la memòria històrica més recent (com la de la Carolina Rahola). La història dels moviments socials, que configuren la cultura d’un poble, el seu tarannà, vivències, estratègies vitals, compromisos.

Això porta a configurar una identitat de poble que porta alhora a pensar en ser relleu generacional dels qui ens han precedit en la lluita. Ens porta a la tossuderia, la resistència, la reivindicació, al costat de l’estimació per a les persones, el barri, els espais…

Viure a Santa Eugènia de Ter, tot un luxe

Viure a Santa Eugènia és tot un luxe, tenim una història i tenim un futur. Tenim persones que han escrit i estan escrivint aquesta història amb les seves vides. I alhora som un poble ple de joventut que ens assenyala el futur.

Entre unes i altres, entre els que ens han precedit, com la Leo, i la joventut plena de possibilitats que omple el nostre barri, les nostres escoles i l’Institut, les nostres poques places, hem de construir un pont, signe de la connexió cívica, ciutadana, fraterna.

Què millor que reconstruir el Pont del Dimoni, el nostre signe d’identitat, per visibilitzar també aquesta connexió generacional!

Gràcies Leo per ajudar-nos a mantenir viu l’esperit de ciutadania.

Núria Terés i Bonet és veïna de Santa Eugènia de Ter i regidora de l’Ajuntament de Girona