A part de la qüestió lingüística, la LOMCE té altres directrius que no es poden ignorar. Com tot bon govern dels que es fabriquen actualment, les lleis de l’anterior executiu s’han d’adaptar a la ideologia del nou, a banda dels possibles encerts de les anteriors lleis.

El primer i principal objectiu era acabar amb l’assignatura anomenada Educació per a la ciutadania. Una assignatura amb nom ambigu que pretenia ensenyar valors com el respecte a les persones, independentment de la seva ètnia, cultura o tendència sexual. Com que això era insuportable per alguns sectors de l’Església catòlica, han reforçat l’assignatura de Religió, on s’ensenya només el pensament catòlic. En aquest cas, no els ha costat gens obviar el principi constitucional d’aconfessionalitat. Tot això, en una societat plural on cal entendre les múltiples formes de fe que ens envolten i que han marcat la història tant de Catalunya com d’Espanya. A més a més, amb la unificació de les matèries troncals (com ara Geografia, Matemàtiques i Història), que entren en els exàmens de final de cada cicle i que posarà el ministeri d’Educació, els continguts d’Història tornaran a parlar de l’imperio espanyol.

També volen canviar la sempre discutida selectivitat per dos exàmens, abans de poder accedir a la universitat. Sembla que un dia de nervis dels alumnes era massa poc, i ara cada centre educatiu superior haurà de preparar una altra selecció dins dels seleccionats.

Però, abans de tot això, a la tendra edat de 15 anys, ja hauran de decidir quin volen que sigui el seu destí. Un destí entre la universitat i la Formació Professional. En aquesta edat i en plena crisi econòmica, no seria d’estranyar que els nens de famílies amb menys recursos optessin directament per la segona opció. Però, en tot cas, si tinguessin la temptació universitària, ja els posarien barreres abans de poder entrar-hi, amb les apujades taxes universitàries.

En conclusió, un intent de fer una educació selectiva i classista. Una llei d’educació que serveix per augmentar la distància entre rics i pobres un cop més i, de passada, fer servir com a base ideològica la frase predilecte dels bisbes espanyols: “Espanya será católica o no será”.

Joel Medir i Hereu és veí de la Rodona,
llicenciat en periodisme i exalumne de l’IES Santa Eugènia i del Col·legi Montfalgars