Can Ninetes i la Marfà ple de gent. Aquest era l’aspecte el dissabte passat -15 de març- durant la tercera Jornada del Banc del Temps Pont del Dimoni. La jornada va tenir tocs de gresca, reflexió i autoconeixement, tant dels Bancs del Temps (BdT) com de les persones. S’hi van reunir molts usuaris, però també diversos BdT vinguts de llocs tan diferents com Santa Cristina d’Aro o Madrid. La jornada es va dividir en dos grans blocs: les conferències sobre el present i el futur dels BdT i les múltiples activitats paral·leles.

Per començar el dia, els Xirois de Santa Eugènia de Ter van amanir l’ambient dels voltants de Can Ninetes i la Marfà. Això va ser el preludi del discurs inaugural, on, tal com bé es va recordar, el nostre barri/poble tindria un aspecte molt diferent i molt pitjor sense associacions com el Banc del Temps Pont del Dimoni.

Millorar l’autoestima de les persones

Les històries petites de Mònica Huix-Mas

Però hi va haver diversos conceptes que van flotar a l’ambient. Uns conceptes que es van anar repetint verbalment o amb fets durant tot el dia.

El primer, va ser com millorar l’autoestima de les persones. Aquest era un dels objectius d’aquestes jornades. Precisament, Julio Gisbert, el gran expert de l’Estat espanyol sobre les monedes socials, va parlar de la importància del coaching, sobretot emocional, per a la supervivència dels Bancs del Temps. Dos bons exemples d’això serien el taller d’històries petites de Mònica Huix-Mas o el de “perquè deixem d’anar al gimnàs al febrer” de George. Dos tallers que només mirant el títol sembla que tenen poc en comú, però els dos buscaven que els assistents reflexionessin sobre la vida.

El mosaic d’El Dimoni i La Nimfa FOTOS: JOEL MEDIR i HEREU

Tanmateix, també hi va haver temps per a la solidaritat, metaforitzada en una expressió molt pronunciada: compartir valors. Compartir des d’un coneixement fins a una activitat, aquí cal destacar el mosaic que es va construir o les flashmobs tant del matí com de la tarda. I fins i tot el dinar amb els assistents. Però, si aquesta era la part més lúdica del verb compartir, a les conferències també es va pronunciar com a punt de reflexió sobre el present i el futur del Banc del Temps.

Actualment, però, l’eina que molta gent utilitza per compartir és internet, i sobretot les anomenades xarxes socials. Encara que segons Julio Gisbert es tracta d’una mala definició, ja que les “xarxes socials no són xarxes socials”. Tot i això, sense internet no serien possibles projectes com els que proposa Segio García, de Cronobank. Sergio Garcia tenia “la típica vida amb treball i parella” fins que un accident li va canviar la vida. Llavors, va decidir que volia millorar la societat en què vivia i va conèixer el Banc del Temps. Observant-los se’n va adonar d’una dada preocupant: la majoria tancaven al cap d’un any o dos. Amb aquest panorama i amb l’ajuda d’un informàtic, va crear Cronobank, un Banc del Temps mundial. El seu objectiu no és només que els intercanvis de temps per favors es globalitzés, sinó que també posés en xarxa diversos BdT que es van obrint i que poguessin tenir un lloc on evolucionar i compartir problemes i, sobretot, solucions.

Utilitzar les xarxes socials, dirigits per Joaquim Bohigas

Mentrestant, el matí els assistents van poder assistir a diversos tallers relacionats amb internet. En un vam poder observar com els assistents aprenien a utilitzar les xarxes socials, precisament dirigits per Joaquim Bohigas, un altre col·laborador d’aquesta casa.

Per mirar el futur i el present, cal tenir en compte el passat

Del passat dels Bancs del Temps en va parlar Josefina Altés. Va ser una de les propulsores del primer BdT que es va crear a Catalunya i a tot l’Estat espanyol: Salut i Família. Va repetir una paraula: objectiu. Un avís pels qui volen crear Bancs del Temps: han de saber què volen aportar a la comunitat, una comunitat que pot ser un territori com el de Santa Eugènia·Sant Narcís o, fins i tot, una classe d’un institut o una escola.

Una imatge de la inauguració de la jornada, amb la regidora Marta Madrenas FOTOS: JOEL MEDIR

Una de les últimes xerrades va ser la de Sergio Alonso. Va realitzar una de les imatges més bones per definir el Banc del Temps: la reivindicació d’una comunitat que fa un castell humà, des de la base fins al cim, com a contraposició a les manifestacions com a sistema de lluita per canviar la societat on vivim. Aquesta és la imatge que va definir les jornades celebrades a Santa Eugènia de Ter, unes jornades per compartir experiències, coneixements i saviesa.