|
Benvolguts conciutadans, benvinguts a aquesta Festa Major.
La festa d’un barri és important. I no ho és pas solament pels actes que s’hi celebren, que això també compta. Sinó perquè significa que els veïns són capaços d’organitzar-se, de treballar per al barri. I aquest nostre barri és un barri molt bonic i es mereix que entre tots hi treballem.
Jo, potser com molts de vosaltres, sóc nascut fora de Girona i fora de Girona hi he passat molts anys. També com a molts de vosaltres, les circumstàncies de la vida m’han dut a viure aquí. Segurament pensareu, com penso jo, que això no ha sigut cap sacrifici perquè aquests és un dels barris de Girona a on es viu més bé.
Quan jo hi vaig arribar no hi havia pas la infrastructura que hi ha ara, de carrers, botigues i serveis de tota mena. Però també s’hi vivia bé. La Devesa ja hi era. Era una Devesa que tenia algunes diferències amb la d’ara, però també era una Devesa que reclamava atenció tot i que els gironins hi vivien un xic d’esquenes i en aquest barri, que quasi tot eren camps, no hi vivia tanta gent que la utilitzés.
L’escriptor, en Narcís Jordi Aragó, ja es queixava d’això en un llibre de l’any 1980, que amb el títol ja paga La Devesa, paradís perdut. En aquell temps ja hi va haver certs moviments ciutadans que mostraren inquietud pel seu estat, pel seu ús i pel seu futur.
D’aleshores ençà s’hi ha produït alguns canvis, la gent la utilitza més però la Devesa encara té mancances i no se n’aclareix el futur.
Se’n fan ressò els diaris i se’n fa ressò molta gent però les petites millores venen en compta-gotes, de vegades sembla que fem un pas endavant i dos enrera i la Devesa segueix essent agredida, pel mercat, per les Fires, per les carpes, pels ciutadans incívics, etc. etc.
Aquesta agressió arriba també a nosaltres els seus veïns i usuaris més propers. Per pròpia experiència sé que no es pot reivindicar tot de cop. Les autoritats municipals tenen no solament la Devesa, sinó molts d’altres espais ciutadans a on es esmerçar recursos.
Per això cal establir amb l’Ajuntament de Girona un diàleg constant a on no tot siguin reivindicacions i exigències, tot i que això també hi ha d’estar present, però el diàleg ha de contenir suggeriments raonables, propostes possibles, i de mica en mica s’aniran aconseguint coses. Amb aquesta actitud la gent del barri ens convertirem en col·laboradors de l’Ajuntament, a on se’ns obriran portes i se’ns escoltarà. No se’ns podrà deixar de fer cas eternament.
Estic segur que si aquest signe d’unió que demostra aquesta festa es materialitza durant tot l’any -ja sé que vol feina- la cosa anirà endavant i des de l’Ajuntament s’establirà un autèntic pla d’actuació, amb inversions escalonades en el temps i el que és més important, una atenció permanent envers un parc que no és solament nostre sinó de tota la ciutat de Girona.
Jo ja he col·laborat molt de temps amb els veïns i amb l’Ajuntament i ja començo a ser grandet i us passo el relleu, tot i que em mantinc a la vostra disposició per tot el que pugui.
Us vull donar les gràcies per haver-me deixat fer el pregó i estic segur que entre tots aconseguirem que la Devesa, com es diu en el volum XIè de la Gran Enciclopèdia Catalana, acabi essent «un dels parcs més notables dels Països Catalans».
Que tingueu una bona Festa Major.
Modest Jubany i Godó és veí del barri del-Devesa
i pioner en la protecció i la recuperació del parc urbà de la Devesa