Tinc per costum, des que sóc regidora de l’Ajuntament de Girona, d’anar a tantes revetlles de barri com m’és possible durant la nit del 23 al 24 de juny. Aquest any vaig ser a la tarda a Vila-roja i Mas Ramada, després a la plaça Llimoners a la Font de la Pólvora, on ja començaven a sentir-se molts petards. A continuació, d’urgència, vaig acompanyar a la policia municipal en un petit incendi per un contenidor cremat entre els carrers Ibèria i Bisbe Sivilla.

Va ser cap a les nou del vespre quan vaig arribar a Santa Eugènia. A la plaça del Barco un grup amplíssim de veïns s’havien reunit per celebrar l’entrada d’estiu. Les últimes revetlles que vaig visitar foren les de Can Gibert del Pla i, ja entrada la nit, a Torre Gironella. Els altres regidors socialistes també varen ser a la resta de revetlles que els barris de la ciutat fan a Sant Joan.

A part que és un plaer trobar-me amb gent que tinc constància del treball comunitari i gratuït a favor de Girona, també hi sóc per estar al costat com una ciutadana més de les activitats que fan ciutat. A la de Santa Eugènia vaig coincidir amb Eduard Herrero, que fa uns dies publicà Els centres cívics i la vida associativa en aquestes pàgines, i també amb altres persones de la Mancomunitat de Santa Eugènia·Can Gibert. Conec bé la feina que han desenvolupat des de fa anys, en Ramon Macaya al capdavant de l’Associació de Veïns, o en Manel Mesquita a El Dimoni, amb una concepció que el barri es fa entre tots i totes amb compromisos assumits de manera diària i també amb noves idees i projectes. Per aquest motiu, una de les primeres decisions que vaig prendre com a primera tinenta d’alcalde és trobar el finançament perquè hi hagués l’educador que s’havia demanat des de Santa Eugènia a la frontissa.

Encara que és cert que la cultura de l’individualisme, ha fet oblidar en part els compromisos cívics amb allò que ens és comú, ja he dit en d’altres ocasions que el projecte que represento està compromès amb la cultura republicana. L’espai públic es construeix diàriament amb mil mirades diferents sense exclusions. El civisme és la virtut de la participació conjunta i de l’esforç a favor de la societat i del veí o de la veïna. La frase central a les últimes eleccions que vaig utilitzar va ser «entra amb nosaltres a l’Ajuntament», convençuda que l’Ajuntament pertany de manera directa a tots els gironins i gironines. Els projectes centrats en la igualtat i el bé comú que puc defensar com a primera tinenta d’alcalde, poden tenir èxit si són els que també estan essent reclamats pels veïns dels barris de Girona. Fa uns dies vàrem anunciar en roda de premsa, hi era la majoria de directors de centres cívics de la ciutat, que volíem donar una nova empenta a aquests llocs de trobada ciutadana, d’espai públic de tots i totes, per tal de posar a disposició dels barris les eines, infraestructures i coneixement tècnic de l’Ajuntament per propostes i nous projectes veïnals.

Aquesta va ser la idea central que volíem comunicar i que encaixa perfectament en el vell republicanisme, que explica que les ciutats es fan cada dia, sobre els fonaments d’allò que han fet altres homes i dones en el passat; en accions de la gent implicada i de qualsevol ciutadà que viu cada dia al costat dels veïns en el present; i en una comunitat que comparteix un futur i que el vol el millor possible per als fills.

Des del primer moment, la mà estesa de l’Ajuntament de Girona a favor de l’espai públic que és de tothom i es fa entre tots i totes, junts, essent veïns tots abans que res.