Joan Bosh i Rosell viu en el carrer Progrés, del veïnat de la Rodona. Un carrer que té aquest nom gràcies a la seva lluita per conservar-lo. A més a més, també és autor de la imatge de l’escut de Santa Eugènia de Ter que hi ha al mateix carrer. La seva ànima d’arquitecte queda reflectida en la seva casa. Una casa que vol sortir simbòlicament de la ciutat per recordar-nos les velles cases de poble de colors, molt típiques del sud de França. Una imatge atípica enmig de Santa Eugènia de Ter.

Joan Bosch, al carrer del Progrés, cantonada carretera Santa Eugènia, sota l’escut constitucional eugenienc FOTO: JOEL MEDIR

– On va néixer?

– Vaig néixer al carrer Nou, a Girona.

– Quan va venir a viure a Santa Eugènia de Ter?

– El meu pare tenia una fàbrica de sabó aquí. Nosaltres de petits hi veníem a jugar amb els meus germans. Aquí hi havia un carrer, on hi havia set cases que es van tirar a terra. Hi passava el riu Güell abans que el desviessin.

– Recorda l’annexió?

– Recordo perfectament l’annexió que es va produir a principis dels 60, però aleshores jo encara no vivia aquí. Hi vaig arribar a l’any 1972.

– Ha llegit el llibre sobre les annexions Quatre pobles en un segle (1862-1963)?

– Sí, l’he anat fullejant i hi he buscat les dades que més m’interessaven. Trobo que és un llibre molt interessant.

– D’on ha tret l’escut constitucional de Santa Eugènia de Ter?

– El vaig fer jo mateix per deixar clar que la meva casa es troba a Santa Eugènia de Ter.

– Expliqui’ns la història del pont de la Rodona?, va ser bombardejat durant la Guerra Civil?

– Sí, el bombardeig no va tocar el pont. Van tenir mala punteria, però va enfonsar aquesta casa.

– Així el què va rebre va ser casa seva?

– Sí, hi havia dues plantes, la de baix va aguantar, però la de dalt no. Llavors, vaig arreglar el pis.

– La plaça de la Rodona, es deia plaza del Recreo?

– He sentit sempre el nom de la Rodona. Fa temps era una plaça molt i molt petita. De fet, era una barriada del poble de Santa Eugènia de Ter.

– Perquè durant el Temps de Flors posa uns domassos amb temes florals?

– Quan són Temps de Flors el poble hi ha de col·laborar! No n’hi ha prou amb les coses oficials. Ho fem aquí perquè hi ha molta gent de pas i aquesta façana és molt vista. Posem flors aquí i flors al balcó.

– Des de quan les hi posen?

– Des de fa 15 o 20 anys, hi posem unes flors de fusta grosses.

– Expliqui’ns la decoració exterior de casa seva?

– Hi tinc la Mare de Déu de Montserrat, unes muntanyes artificials de sorra, m’agraden molt els ocells i en tinc diversos, i també hi ha un gat. Tot això en ceràmica. És una façana que és molt vista… és una façana de poble! Vull mantenir aquesta casa com si fos de les de poble d’abans. Ara tots són blocs i més blocs.

– D’alguna manera ha volgut trencar la monotonia dels blocs impersonals?

– Exactament. He volgut seguir el model de casa de poble com les que hi ha al sud de França. Allà vas a qualsevol poblet i et trobes cases de planta baixa amb tot tipus de colors. La nostra és de color groguenc, però allà n’hi ha de color rosa, blanc, blau… Aquí gairebé totes les cases són de color gris…

– Vol dir que allà al sud de França totes les cases tenen un color diferent?

– Sí, allà cada casa té el seu coloret. No la tristesa d’aquell temps quan anaves a Port-bou, Colera i Llançà… tot era gris. La nostra casa és una alegria d’aquest carrer

– Recorda quan van tallar els arbres de la Rodona en els 60, que després va materialitzar Torres Monsó en una escultura de dues dones horroritzades mirant-s’ho, que actualment es troba a la Rambla de Girona [foto esq.]?

– Sí, però recordo només el fet.

– Recorda el canvi de nom de carrer Pare Coll a carrer Progrés?

– Es diu carrer Progrés perquè jo vaig protestar. Aquí volien posar-hi carrer Pare Coll i ja havien canviat la placa. Vaig anar a l’Ajuntament de Girona i els vaig dir que no la canviessin. Això ha estat el carrer Progrés tota la vida i té una raó de ser: eren set cases i les hortes. Es van treure les hortes i es va fer aquest carrer gros que va ser el primer que va arribar fins a la carretera. Quan es va obrir es va fer aquesta casa i la del davant.

Joel Medir i Hereu és veí de la Rodona, autor del bloc citizenjoel.wordpress.com,
llicenciat en periodisme i exalumne de l’IES Santa Eugènia i del Col·legi Montfalgars