![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Sembla mentida l’important que és l’atzar en la vida de cadascú. Jo vaig assistir, durant molts anys, al taller dels dissabtes al matí de pintura i escultura de l’Emília Xargay. Vaig començar a anar-hi sent un marrec i vaig plegar d’adolescent. Recordo el soterrani a on vaig fer centenars de bodegons i natures mortes enmig d’una vintena de persones. No fa gaire, algú em parlava que més que jo ser un dibuixant amb un do natural, era un dibuixant perquè sóc constant i treballo dia a dia. Crec que molt d’això ho dec a l’Emília.
De la trista manera com va acabar aquest mosaic ens fa recordar, un cop més, que al talent, la feina i la constància, nosaltres hi hem d’afegir un altre valor: la memòria.
O això, o no aprendrem mai res.
Quim Bou era el responsable de l’Aula de còmic* del Centre cívic
![]() |
|
Jo també i tota la meva família, vàrem seguir molt de a prop aquesta obra d’art malmesa! Els nostres fills anaven a classe de dibuix amb Emília Xargay i la relació va durar molts anys. Veiem com, poc a poc, el paleta anava donant vida a aquell dibuix amb els trossos de ceràmica més adequats. Ens va doldre molt quan ho varen treure, encara no ho entenem.
M. Carme Llauger i Dalmau, veïna del
*Espai web per als exalumnes de l’Aula de còmic del Centre cívic Sant Narcís gestionat per Bou:
groups.yahoo.com/group/TrobadesComiqueresGironines
O enviant un correu-e, sense assumpte, a:
TrobadesComiqueresGironines-subscribe[arrova]yahoogroups.com