|
Quan ens posem en contacte amb Ismael Berengena per fer-li una entrevista, de seguida ens suggereix fer-la a casa seva al carrer Montnegre. Un carrer que, precisament, és un nexe d’unió entre i del Pla. Tot el seu habitatge traspua un clar ambient rocker.
Ismael Berengena és el líder de la banda de rock Elisma, un conjunt que ha enregistrat els videoclips dels seus dos únics discos a de Ter. Afirma que les lletres de les seves cançons “són més per a la gent que hi ha en aquest barri o en aquest tipus de barris“. Unes lletres que tenen “missatge social”, tot i que diu que ell és “músic, però no activista”. Porta el rock & roll a la sang, estil que ja considera “música clàssica” i reivindica en aquest sentit que tan clàssic és tocar Beethoven com Deep Purple, i els seus referents són conjunts com ara Led Zeppelin, AC/DC o Black Sabath.
De fet, encara recorda quan de “ben petit a casa hi havia una guitarra clàssica”. Una guitarra, a la qual se li’n van “tronxar les cordes”. Ara, a banda de ser el líder d’Elisma, també es dedica a fer de professor i a tenir diversos projectes musicals paral·lels com The Bazaga’s. Un grup de versions de “moltíssima qualitat” i que toca cançons de conjunts com “Creedence Clearwater Revival, Beatles, Queen, Eagles i d’altres d’aquest estil”, però a part d’això també fan show.
Tot i els projectes que porta ara, es va trobar el 2011 sense feina ni projectes. Tot això, necessitava donar forma de cançó a totes les seves inquietuds. I ho va fer amb el seu germà i un altre company. Elisma és un joc de paraules amb Ismael perquè “volia que tingués nom de banda”. Una banda, que sempre que pugui fer, farà. La seva missió és transmetre les seves preocupacions a través del rock.
L’Ismael, però, prefereix fer lletres pròpies sempre que pugui. Diu que “la inquietud de tot el que l’envolta ho canalitza a través de la música rock”. Tot i que també creu que els cantants “no han d’estar sempre enfadats” perquè el seu objectiu és fer feliç a la gent.
De fet, a Elisma entenen el rock com molt més que un estil musical, és una filosofia de vida. Un “estil de vida i de comunicació transgressora que et diu les veritats a la cara”. Tot això, sense oblidar mai l’espectacle ni els espectadors.
Sobre la política cultural de l’Ajuntament de Girona, valora els ajuts a la creació artística a través del projecte KREAS. De fet, el seu segon disc el van poder portar a terme, en part, entre el Verkami i aquestes ajudes. Creu que a de Ter es fomenta l’autogestió i que això va amb el nostre tarannà. Però, alhora opina que es necessitaria habilitar un local perquè poguessin assajar els grups novells a Girona, ja que hi ha molt de “talent descol·locat”. Molts grups que comencen i que volen fer coses, però que no troben el seu espai.
En el moment polític actual, és dels qui creu que tot és “un circ”. També que hi ha molts polítics que es creuen que són “estrelles del rock perquè són personatges mediàtics”. Però, adverteix que el primer que s’ha de fer per ser una estrella de rock és fer rock. Tot i això, no perd l’esperança que la situació millori, “la fe i l’esperança està en el poble, no en els polítics”. De fet, creu que és la gent qui pot canviar les coses.
En conclusió, un rocker que estima molt el rock i que porta a la sang aquesta música i les ganes per expressar les seves idees. Un artista de la nova música clàssica, el rock. També un home que se sent absolutament integrat a la realitat social de·Can Gibert.