L’annexió forçosa a Girona, ara fa 50 anys, de tres pobles com Palau-sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter és el tema protagonista aquest any del llibre especial de Fires, editat per l’Ajuntament de Girona. Amb el títol Quatre pobles en un segle (1862-1963) el periodista, editor del periòdic-e eldimoni.com i articulista d’El Punt Avui, Manel Mesquita, repassa amb documents i un gran treball d’investigació tot el procés que va acabar l’any 1963 amb la incorporació a contracor d’aquests tres municipis al terme municipal de Girona.

El llibre, però, no es limita a analitzar els tres casos concrets, sinó que també permet resseguir els intents previs que al llarg de la segona meitat del segle XIX hi va haver des de la capital per annexionar aquests territoris. Mesquita detalla que l’arribada del tren, l’any 1862, i l’enderroc de les muralles són el punt d’inici perfecte per explicar les ànsies d’expansió de Girona. L’autor recorda que a l’època “s’explicitava que Girona era la capital més petita de l’Estat, amb 7,18 km², i intel·lectuals, polítics i mitjans comencen a recollir la idea i necessitat evident d’expansió de la ciutat”. Així, personalitats com ara Emili Grahit, el 1888, i Josep Pla i Cargol, l’any 1928, ja parlen de les necessitats evidents de Girona de créixer annexionant els municipis de la rodalia. Mesquita denota la curiositat que es donaria amb el temps, quan Joaquim Pla i Dalmau seria l’any 1964 i com a tinent d’alcalde qui signaria la supressió de les fites de terme dels pobles annexionats “fent que allò que havia somiat el pare l’any 28 ho certifiqués el fill”. En una línia semblant, Josep Grahit admetia (el 1958) que el creixement de la capital gironina es feia seguint allò que el seu pare també havia esbossat molts anys enrere.

Un dels valors d’aquest llibre de Fires també és la feina documental exhaustiva que s’ha fet per posar en un mateix treball els arguments que van esgrimir tant els municipis com la resta d’administracions per justificar o per defensar-se de la voluntat d’annexió. Manel Mesquita subratlla que no és casualitat que els tres pobles “agafin en el seu moment per presentar les al·legacions de defensa i per rebutjar l’annexió tres persones insígnies com Ramon Congost i Horta (per Palau-sacosta), Lluís Marquès i Carbó (per Sant Daniel) i l’il·lustre Josep Maria Pi i Sunyer (per Santa Eugènia de Ter)”.

L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, és conscient del sentiment de poble que encara perviu en aquests tres antics nuclis i les formes amb què el govern franquista va acabar forçant-ne l’annexió. Per això, en el pròleg, Puigdemont afirma que el llibre “no és, només, un recordatori ni una rememoració ni tan sols no és una simple mirada nostàlgica cap a una identitat perduda. El llibre és la voluntat de ser, l’esforç i la tenacitat per mantenir viva una herència de pares i avis que fa comunitat”. Els tres antics pobles van dur al ple el seu desig que el greuge produït fa mig segle s’esmeni sentint-se més a prop de la plaça del Vi i aquest llibre contribueix a reconèixer la importància d’aquests pobles en la Girona actual. Un altre detall són els domassos dels tres pobles que pengen per Fires 2013 de la casa consistorial, un fet que no s’havia produït des de l’any 1973.

Manel Mesquita, autor de Quatre pobles en un segle (1862-1963):
“Als tres pobles es conserva sentiment d’identitat”

– La recerca ja la va iniciar amb una idea preconcebuda o la investigació li ha marcat el relat?

– Coneixia la història de les annexions i ja sabia que no era només del 1963, sinó que era un anhel que es remuntava des del mil vuit-cents i escaig. Com que l’arribada del tren datava del 1862 vaig creure que era rellevant i que s’adeia a tot el procés.

– Sobretot és la mirada dels pobles al procés i no la visió de Girona

– Sí, habitualment la història es fa des de Girona estant i aquí era l’altra òptica, la contrapart.

– El procés es va tancar en el franquisme. En un altre moment hagués estat diferent?

– Segur. Ho demostren els casos de Salt i Sarrià de Ter, que es donen en un moment -el tardofranquisme- d’efervescència de l’associacionisme i això va permetre que recuperessin la independència al cap de pocs anys. En un altre moment hi hagués hagut mobilització i s’hagués frenat.

– Ara que és època de consultes. Optarien per la independència?

– Potser hi hauria una tercera via. En algun moment (1928) Santa Eugènia havia tingut un intent de tinença d’alcaldia radicada al poble i amb capitalitat a Girona i en altres municipis es mantenen alcaldes pedanis o també es podria avançar en la línia de les municipalies. Als tres pobles es manté un sentiment de pertinença de grans i joves.