|
En primer terme (a la imatge adjunta), Jordi Serra, jugador que s’ha incorporat aquesta temporada al Club d’Escacs, provenint del Sant Feliu de Guíxols; a més dels escacs, és un gran entusiasta de la poesia (i autor). Ha aportat una bona dosi de punts a l’equip aquesta temporada. A l’esquerra, Jordi Díaz, també un nou fitxatge d’aquesta temporada, igualment del club guixolenc; és un jugador molt carismàtic i engrescador; qui ho diria d’un seriós i bon advocat com és ell. A la dreta, Àlex Vidal, no és un nou fitxatge; però sí que és un jugador amb molta projecció.
Si continuem amb els jugadors que s’han incorporat aquesta temporada, podem citar a Maties Rodríguez, des del Salt i Girona; que ha sigut un bon reforç, per als matxs complicats.
Per a l’any vinent, l’equip directiu del Club d’Escacs ja està pensant en la fosca feina de tenir un equip en 2a Divisió, amb garanties de mantenir la categoria. Aquest darrer any s’han fet classes al club a càrrec del GM Javier Campos Moreno, que han tingut molta acceptació. L’equip directiu segur que intentarà buscar activitats, per als cada vegada més socis del. El que està clar, que és un pilar del club; i una gran preocupació, és intentar formar i que estiguin contents, els xicots i xicotes (entre els que es troba la Gal·la Garcia-Castany; que ja sap el que és ser campiona de Catalunya).
Ruslam no ha tingut especials problemes en aconseguir la victòria; a l’igual que Jordi Serra. Jordi Díaz també ha tingut força iniciativa. Jo he estat bastant espès (no dormir gaire, té aquestes coses). No he pogut seguir de prop la victòria de Maties Rodríguez. Sort que al final, la tenacitat de Jordi Vidal, ha permès que guanyem el matx.
Lluís Casanellas ha tingut una partida molt suau (amb molts canvis de peces) i escasses oportunitats per aspirar a la victòria. Pol Sabrià esperava segurament puntuar més; però no sempre és possible.
Àlex Vidal ens ha delectat a tots, sobre com intentar defensar-se sense masses possibilitats d’èxit. Al final, no ha pogut obtenir el premi al seu esforç. Gal·la ha jugat bé. Però, en escacs, si hi ha una cosa molt difícil d’aconseguir és trobar sempre una bona jugada contra algú que no s’equivoca. Gal·la és encara molt jove, i cada vegada va jugant millor.
Per a la setmana vinent no hi ha preferències. Ja sigui l’Escola d’Escacs de Barcelona, amb el seu súper-equip; o el Peona i Peó, un equip farcit de joves campiones o el Cerdanyola Mataró. Encara que a aquestes alçades, ja tots els equips van notant l’esgotament i es van produint baixes. Esperem que es donin més en els nostres equips adversaris.
Josep Maria Sorroche és jugador del Club d’Escacs