|
El 3 de març de 1936 Ferran Rahola arriba a l’Escola de de Ter per fer les pràctiques de magisteri. Es tracta d’una escola acabada de crear amb mainada procedent de Girona, de Salt i alguns que van a l’escola per primera vegada. Una escola amb diversitat de nens d’edats, d’aptituds, de coneixements. Ha acabat els estudis teòrics i ara s’encara amb la pràctica, amb el dia a dia d’ajudar a uns infants a fer-se persones. Rahola ha fet unes primeres pràctiques a l’escola pública de Campdevànol i, ara, s’estarà a fins a final de curs.
Els mestres practicants escriuen un Diari de classe explicant què fan i anotant, també, les seves reflexions pedagògiques. El Diari de classe d’aquest mestres jove, acabat de sortir del niu, és un document valuós pel tipus de reflexions que hi anota. Uns textos personals que al cap de gairebé vuitanta anys continuen essent vàlids pels futurs mestres del país i pels que ja fa temps que exerceixen.
A la primera pàgina hi anota el següent: Algunos días, desierta la clase, me quedo solitario, reflexionando sobre nuestra actuación durante el día que acaba de dejarnos. Unos ratos de meditación pedagógica, que resultan un buen ejercicio espiritual para el maestro. L’acció i la reflexió van de bracet per aquest mestre. Les quaranta pàgines que segueixen són un testimoni directe d’estimació als nens, de preparació de les classes, de responsabilitat i atenció a cada un dels infants, de treball de grup, etc.
Les paraules de cloenda del Diari de classe ens permeten d’intuir una persona convençuda de la responsabilitat del mestre a l’hora de fer un país millor:
Siempre he reconocido la importancia del problema de la educación, capital problema al cual el pueblo debería dirigir todas sus actividades para pronta y noble resolución. Nunca he creido tener aptitudes para llegar a ser un buen maestro, muchas veces asi lo confesé a mis profesores. ¡Que difícil es ser un buen maestro! Sin embargo, he tenido y tengo una visión clara de la enorme responsabilidad y trabajo activamente en bien de mis perqueños alumnos y a favor de mi perfección profesional. Estoy satisfecho de mis primeras actividades al frente de estas escuelas; la práctica y la experiènencia han de ser los principales factores que contribuyan a la formación del maestro.
Malauradament aquest jove mestre del temps de la República, juntament amb molts d’altres col·legues seus, homes i dones, haurà de marxar a l’exili i ja no tornarà al seu país.