El diumenge -1 de juny- va ser el dia en què finalment va tenir lloc la baixada lúdico-esportiva en bici adaptada per l’antiga via del tren Girona-Olot (que «surt quan vol i arriba quan pot», deia la vella cançó) que ens tenien preparada des de feia setmanes la gent del Consorci Vies Verdes de Girona (amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Amer i de l’Albert Font Gumbaus, un company de Terrassa conductor també de cadira de rodes i que és a totes les guerres), en tres opcions: una des de les Planes d’Hostoles, l’altra des de Sant Feliu de Pallerols, i la tercera des d’Olot, per als més marxosos i sobretot experimentats dels inscrits, que érem cap a un centenar, en total.

La sortida en principi estava prevista pel dia 18 del mes passat (no sé si coincidint amb el Día Nacional (sic) que se celebra a tot l’Estat des del 1998, un diumenge de maig), però davant l’amenaça de pluges abundants (qui ho havia de dir, amb la sequera que patíem i que amb el tripartit repatíem..!), es va decidir posposar-ho pel dia 1 de juny. Però les previsions van tornar a fallar, i aquest dia de bon matí, quan em vaig llevar per anar cap a Amer, plovia de nou a bots i barrals, i mentre enfilava la carretera cap al punt de trobada pensava que potser seríem quatre gats. Doncs anava errat de mig a mig: hi érem tots, menys quatre gats, i tothom amb moltes ganes de pedalar.

Quan vam començar a rodar, a Sant Feliu, encara plovia, però era una mena de xiri-miri que només remullava, sense arribar a mullar la roba, i aquell temps humit, amb esfilagarsaments de boira aquí i allà cobrint aquell paisatge tan verd, vivificat per l’aigua, feia un escenari immillorable per a la nostra aventura ciclista. Parlo per mi, és clar, però no vaig pas veure que cap dels companys es queixés, ni del temps, ni de la ruta, ni de res. Al contrari: les cares eren de satisfacció, rialleres, com si haguéssim fet alguna entremaliadura. Per a mi, personalment, que no passava per aquest tram de la via des que el vaig fer en el vell tren d’Olot, abans de la seva desaparició forçosa el 1969 (jo llavors era un adolescent, però recordo que va ser una decisió que ningú no va entendre), va ser una excursió fantàstica, i un redescobriment en tota regla.

M’alegro moltíssim del seguit de rebots que van culminar amb la celebració de la diada, organitzada pel Consorci amb la seva empenta i amb la seva infraestructura, que inclou el servei de bicicletes adaptades -o tricicletes, també se’n podria dir- que té per llogar a disposició de les persones discapacitades, en quatre punts de les Vies Verdes gironines: Sant Joan de les Abadesses, Amer, Girona i Castell d’Aro. Aquesta informació i tota la del cas es pot trobar a la plana web del Consorci [www.viesverdes.org], i com que és d’interès per a les persones amb mobilitat reduïda, la traurem en un dels números vinents de L’Atípic, però aquí queda de moment aquest petit avanç.

Totes les fotos

[Es poden veure totes les fotos de la jornada a l’enllaç > www.gumfaus.com]

Fermí Sidera Riera, veí del Sitjar, és col·laborador de La Farga de Salt
i membre del consell de redacció de la revista L’Atípic
[Fermí Sidera gestiona el weblog El Dret d’Herència Universal]