Estem passant la revetlla de Sant Joan i, la veritat, al meu poble de Santa Eugènia de Ter, fa goig estar-hi. La plaça del Barco a vessar, la gent animada, de festa i de bon ambient i encantats de trobar-se amb el seus, que som tots. El passat dissabte 11 de juny es va celebrar la cloenda de la temporada del Club Esportiu Santa Eugènia de Ter (CESET). Més de 180 persones a Can Ninetes. Va caure un bon xàfec a l’hora que començava el sopar. Es va haver d’improvisar tot a dintre de Can Ninetes. Cap problema: les mares, els pares, els jugadors, les jugadores… tothom implicat i festa perfecta.

Això és el que m’agrada a mi. Tots implicats, tots actius, tothom se sent seu allò que la societat civil vol, allò que la iniciativa ciutadana crea per conviure. Aquesta és la dinàmica que m’agrada, la que quadra amb el meu tarannà, amb la meva filosofia, amb la filosofia del poble de Santa Eugènia, i m’atreveixo a dir que amb la filosofia de la Mancomunitat de Santa Eugènia·Can Gibert.

Perquè dic això?: perquè he llegit als diaris que la regidora de l’àrea d’Igualtat, Drets Socials, Treball, Joventut i Seguretat de l’Ajuntament de Girona ara vol dinamitzar el centres cívics. O sigui, que els hi falta dinàmica. I què han fet tants anys que ja porten d’existència? Tant costa col·laborar amb la gent que ja té aquesta dinàmica? He remarcat la paraula col·laborar perquè quedi clar que col·laborar no és el mateix que crear, dirigir, ordenar, empoderar…

Si un centre cívic dinamitza un barri, es podrien aconseguir moltes de les reivindicacions que la gent aconsegueix? Ara em passen pel cap reivindicacions de Santa Eugènia: s’haguessin aconseguit frontisses, places, Can Ninetes, el pont del Dimoni, els pavellons esportius, aparcaments, aniversaris de centres educatius, biblioteques Montfollet, Ateneu Eugenienc, obres socials de la Fundació La Pedrera…? Una mica més i em quedo sense alè.

Les entitats cíviques han de tenir vida pròpia, ser independent FOTO: ELDIMONI.COM

Jo ho tinc clar: les entitats cíviques han de tenir vida pròpia, ser independents, portar els daltabaixos propis de la seva precària estructura. Han de crear las activitats que considerin adients, assumint moltes vegades que o no són encertades o són equivocades. No passa pas res: es corregeixen els errors i a seguir creant, dinamitzant i potenciant la comunicació entre tots els veïns.

Jo no dubto ni de les capacitats de la regidora, ni de les energies que posa en tot el que fa. És jove i emprenedora, però m’ha de permetre que discrepi en la seva filosofia de dirigir la vida associativa. Que no vol dir que s’ha d’inhibir, perquè com a regidora té responsabilitats importants, però també és veritat que la seva tendència pot acabar derivant en un cert paternalisme i la veritat és que la societat associativa ja és grandeta per assumir els rols que li pertoquen.

Jo, si fos regidor d’un barri, miraria que és el que fan els veïns i m’oferiria a col·laborar en allò que ells creguessin. Possiblement si tingués alguna idea la deixaria caure i prou; si els veïns l’agafen i la volen portar endavant perfecte, sinó no passa res. Com a regidor, el que sí que faria seria recolzar econòmicament les activitats de les entitats cíviques. Evidentment que em reservaria el dret a la formalitat que tota activitat econòmica requereix i a limitar allò que sobrepassi els límits del que estableix la llei. A partir d’aquí, el protagonisme l’ha de tenir la societat, ha de sentir que les seves iniciatives són considerades i recolzades i per sobre de tot ha de sentir que allò que crea és seu i no tenir la sensació de ser dinamitzat i dirigit per altres.