El veredicte del jurat del VII Premi de Narrativa Sant Narcís 2012, llegit diumenge passat -3 de juny- en l’acte previst per l’entrega dels guardons corresponents, va ser declarar-lo desert, en els dos premis previstos en les bases del mateix.

En representació del jurat, Pep Campmajó va llegir un escrit que explica les raons per les quals s’havia pres la decisió esmentada i que reproduïm a continuació

El jurat del VII Premi de Narrativa Sant Narcís ha decidit, per majoria, deixar desert el resultat. Les bases del premi insisteixen en que els originals presentats han d’estar “escrits a doble espai i per una sola cara i enquadernats amb espiral”. Hem trobat molts originals que no respecten aquesta norma. Malgrat tot, el jurat va tenir a bé obviar aquest detall i considerar el que havia de ser la clau del prestigi d’aquests premis, el punt que diu: “Podran optar al VII Premi de Narrativa Sant Narcís les obres de creació literària, originals i inèdites, en llengua catalana (…)”; és a dir, obres amb vocació, amb un estil, una intencionalitat i un resultat final que evoquessin la creació literària. Un cop revisats els originals, la majoria de membres del jurat ha estat incapaç de trobar un original que encaixés en aquesta característica. Per ser respectuosos amb la qualitat presentada per anteriors guanyadors i per respecte a la vocació de qualitat i excel·lència del mateix premi, el jurat va prendre aquesta decisió.

Cal incidir, però, en un altre aspecte que ha preocupat al jurat. Les bases parlen d’obres escrites en “llengua catalana”. La incidència en errors en l’ús de la llengua ha estat significatiu. Massa, fins i tot com per obviar-ne la rellevància.

Voldria fer esment, però, a que alguns originals apunten i despunten maneres pel que fa al seu estil i al ritme imposat al text. Recomanem efusivament que aquests segueixin treballant i no perdin l’oportunitat de tornar a presentar-se al premi.

Per tal de reforçar la vocació literària del Premi de Narrativa Sant Narcís, el jurat ha fet algunes propostes a l’organització que incideixen en la recerca del prestigi del mateix. Segurament l’augment en la quantitat de pàgines mínimes estimularà l’esforç i la visió literària de les obres presentades en futures edicions. També resultarà un estímul molt més valuós que la recompensa econòmica la possibilitat de que l’obra guanyadora sigui publicada per una editorial cada any. Aquests ajustaments poden consolidar el prestigi d’aquest premi que ja de per sí resulta especialment atractiu.

Deia al començar que “el jurat del VII Premi de Narrativa Sant Narcís ha decidit, per majoria, deixar desert el resultat”. El jurat som persones, que ens podem equivocar i errar. Homes i dona amb un criteri que les característiques personals carreguen de subjectivitat. Sabem perfectament que el nostre judici podria ser diferent en un altre jurat, en una altra ciutat i segurament en una altra època de l’any. Però la d’aquesta edició ha estat la nostra responsabilitat. La nostra no és una paraula irrefutable. Però sí la que s’ajusta a l’exercici lliure, sincer i franc de la nostra responsabilitat. Entre d’altres raons perquè respectem aquest premi, el que significa i a tots els que durant aquests darrers set anys us heu presentat amb il·lusió. A totes i tots, escriptors i escriptores, us esperem a la vuitena edició.